Girona

ALAN BARÓ

JUGADOR DE LA PONFERRADINA

“La situació del Girona pot ser una arma de doble tall”

“Quan hi ha un canvi d'entrenador s'intenta buscar un revulsiu i tothom vol donar una mica més per convèncer el nou tècnic”, afirma Baró, nascut a Darnius

“Sempre és especial jugar-hi, em vénen a veure els meus”

A l'estiu el Girona es va interessar, però la Ponfe volia que seguís. Per al futur sí que veuria amb bons ulls tornar a casa

Alan Baró (Darnius, 22/6/1985) és un dels dos jugadors gironins de la Ponferradina, juntament amb Òscar Ramírez, sense que cap dels dos hagi jugat mai amb el Girona. En la seva tercera temporada a Ponferrada, Baró continua sent peça important en l'equip dirigit per Claudio Barragán, que avui visita Montilivi amb la intenció de sumar la segona victòria a domicili.

Han anat bé les vacances?
I tant, amb la família, aprofitant per veure tothom i passant uns dies a casa, a Darnius, abans de tornar als entrenaments.
Després de l'aturada costa tornar a arrancar?
Home, sempre fa una mica de mandra tornar a la feina! [rialles] Però ja vam poder disfrutar uns dies, vam poder veure tothom i també teníem ganes de tornar a jugar i que comencés una altra vegada el futbol.
Per Nadal els deixen via lliure o tenen algun pla específic per no perdre la forma?
Nosaltres sí que teníem una mica de pla de vacances. Consistia a sortir a fer carrera un parell o tres de dies i uns exercicis marcats per ajudar a no perdre tant durant aquests dies.
L'objectiu de la Ponferradina és jugar el play-off d'ascens, després de quedar-se a un sol pas el curs passat?
Tenim molt clar que, amb una lliga tan igualada, l'objectiu és sumar els 50 punts. Ara estem molt aprop del play-off, però si no haguéssim guanyat l'últim partit estaríem empatats amb els que marquen el descens. Volem tocar de peus a terra i no mirar més enllà de la permanència, de moment.
Com valora la trajectòria de l'equip aquest curs?
Estem complint els objectius que ens havíem marcat des de bon principi i estem treballant bé. Tenim partits més bons i més dolents, però en general estem fent les coses previstes.
On sí que s'ha de millorar és a domicili, on només han guanyat un partit...
Aquest curs ens està costant molt sumar a fora. A casa sempre ens hem sentit molt còmodes, sempre sumem punts i fem més bons partits que pas a domicili, on intentarem millorar.
Ara toca el Girona. Com encaren el partit?
Doncs a intentar fer el nostre joc, amb molt de treball, sent seriosos i sabent que el Girona és un equip perillós. Sabem el potencial que té, en la copa ja ens vam enfrontar contra ells i en un moment ens van remuntar el partit. Hem d'estar atents i anar a totes.
El Girona està en descens i acaba de canviar d'entrenador. Ho veu com un avantatge o com un perill extra?
A vegades hi ha equips que en aquestes situacions treuen el millor d'ells mateixos. Quan hi ha un canvi d'entrenador s'intenta buscar un revulsiu i tothom vol donar una mica més per convèncer el nou tècnic. Pot ser una arma de doble tall.
Tot i haver nascut a Darnius mai ha jugat amb el Girona...
La veritat és que mai no he tingut l'oportunitat de jugar-hi. No s'han donat les circumstàncies i sempre he hagut de jugar fora, però no tinc cap problema.
Curiosament, a la Ponfe comparteix vestuari amb un altre gironí, Òscar Ramírez, que tampoc ha jugat mai amb el Girona.
Sí, a Ponferrada ens hem ajuntat dos gironins. Sempre ho comentem, però és només una curiositat.
Tot i no haver-hi jugat m'imagino que sempre és especial disputar un partit a Montilivi, no?
Sí, i tant. Poder jugar a Girona sempre és bonic i fa gràcia, perquè em vindrà a veure la família i els amics.
És el seu tercer any a la Ponfe, on sempre ha tingut un paper important. Se'l veu totalment assentat a l'equip i a la ciutat.
Sí, tant jo com la meva família estem còmodes aquí. Les temporades que hem fet han estat més que bones i això també ajuda molt. El primer any, amb l'ascens, va ser rodó, i el curs passat vam fer una gran temporada a segona A. La gent està contenta i nosaltres també.
A l'estiu va sonar molt per reforçar el Girona. Com va anar?
Sí que va haver-hi un interès, i jo superagraït, però sabien que tenia contracte amb la Ponfe i l'havia de complir. Suposo que la premsa també va donar-hi més bola del que realment era.
Així mai va estar a prop de fitxar pel club de Montilivi...
Hi havia l'interès i es va contactar, però ja està. Des d'un primer moment la Ponfe volia que seguís, i a partir d'aquí tampoc hi ha gaire més a parlar.
Ja de cares al futur, li agradaria jugar al Girona?
Home, és clar que pensant en el futur a tot jugador sempre li fa gràcia tornar a casa per poder estar a prop dels seus. La veritat és que és una possibilitat que la veuria amb bons ulls.
Va jugar un partit a primera divisió amb l'Osasuna. L'objectiu personal és acabar a l'elit?
És clar que com més amunt millor. La primera divisió és l'aspiració de tot futbolista, però sabem que és complicat entrar en les plantilles de primera. Tot i així crec que la segona A és una categoria molt maca i en què també es disfruta molt.
En l'últim partit la selecció catalana només tenia jugadors de primera. Ho troba bé?
A mi em faria molta il·lusió que em convoquessin o que convoquessin jugadors de segona, però entenc que per anar a la selecció has de ser dels millors, i els millors estan a primera.
Com es viu des de Ponferrada tot el moviment de la consulta?
Surt a les notícies, però en el carrer tampoc és que se'n senti a parlar tant com suposo que passa a Catalunya. Jo, com a català, sí que n'estic pendent i m'agrada estar-ne informat.
Que en pensa que la majoria d'esportistes catalans no es mullin gaire sobre el tema?
Hi ha casos i casos, però almenys jo no vull fer declaracions que puguin ser mal vistes, i més estant fora de casa. Haig de ser conscient que no estic a Catalunya i que la gent potser no entén el sentiment que tenim nosaltres aquí. Potser val més tenir una mica de prudència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)