Del migcampista amb arribada a un treballador que es buida fins al minut 70. Antonio Hidalgo (Canovelles, 1979) és un supervivent del futbol. Ha passat per mil batalles, i ara condueix cap a la fase d'ascens –moralment– un equip que estava en la misèria. I tot, amb reconversió futbolística inclosa: tota la vida ha estat un jugador de tres quarts de camp i ara és capaç de mantenir la seriositat defensiva al mig del camp. “Ara t'ho penses més quan hi vas, perquè hauràs de tornar”, explica, fent broma.

Diuen que tots els jugadors tenen la seva categoria, i Antonio Hidalgo sempre ha estat un futbolista de segona, en el sentit més positiu de la paraula. Xavi Roca el va rescatar de l'atur, quan s'entrenava amb un equip de tercera de les Canàries després que el Tenerife l'acomiadés en un ERO quan tenia 32 anys. En el primer curs a la Creu Alta, va donar un bon rendiment, però en el segon curs s'hi va afermar. “Arribar al Sabadell era el millor que em podia passar. Al final de la meva carrera, gaudir així del futbol no es paga. Estic molt a prop de la meva família i això sempre és important. El Sabadell ara mateix està en una etapa de consolidació”, explica el jugador. La temporada passada, Hidalgo es va convertir en el capità i en el líder espiritual d'un equip que va acabar amb molts problemes de vestidor.