Quants cops hem vist els campus universitaris dels Estats Units a les pel·lícules de Hollywood? Quants cops hem pensat: “Tant de bo ho poguéssim viure aquí.” D'exemples, en tenim molts. Antics, com en el film The Freshman, en cinema mut, en què vèiem un Harold Lloyd disposat a practicar qualsevol esport per fer-se famós al campus universitari. O a l'excel·lent clàssic dels Germans Marx, Horse feathers, en què Groucho buscava jugadors de futbol americà a la universitat, en una taverna. També exemples més nous. Com a Dead poets society, en què Robin Williams ensenya soccer als seus alumnes per barrejar-ho amb literatura i fer més amena la lliçó. O com a Hoosiers, en què Gene Hackman entrena uns joves jugadors d'un equip col·legial de bàsquet. O més propera, The Social Network, en què veiem el verídic cas dels germans Winklevoss, regatistes olímpics i estudiants a Harvard. A més, altres exemples que no són els guions principals dels films. Extensos campus universitaris, amb camps de futbol o beisbol, pistes de tennis i pavellons de bàsquet on juguen els més coneguts, els estudiants amb més èxit, els que, posteriorment, seran reconeguts per la universitat. “És com a les pel·lícules. Jugar a l'equip universitari et fa tenir una classe diferenciada de la resta, tens el gran privilegi de poder compaginar estudis i esport, i això et dóna fama”, explica Achille Obougou, jugador nascut a Barcelona ara fa 26 anys, que molts el recordareu de la seva etapa a la Muntanyesa, de tercera divisió. L'Achille, un bon dia, va rebre la trucada de Marc Segarra i Àlex Isern, dos excompanys seus que jugaven a la lliga universitària dels Estats Units. I allà va començar tot...

“Necessitaven un davanter. Van donar el meu nom i em vaig encarregar d'enviar un vídeo al tècnic dels Winthrop Eagles. El premi, important: obtenir una beca amb què tindria els estudis gratuïts”, explica Achille, que va ser recomanat per Marc i Alex al conjunt de Charlotte, a la Winthrop University. I és que entrar a les universitats dels Estats Units és molt difícil. No només per l'aspecte econòmic (matrícules de 36.000 dòlars), sinó per tots els papers que s'han d'omplir, que t'han d'acceptar per ser estranger i, evidentment, per les notes a la teva anterior universitat. A través del futbol, els estudiants es poden saltar totes aquests passos. La sorpresa d'Achille, quan va arribar va ser que la lliga universitària dels EUA està molt ben organitzada. Els Winthrop Eagles juguen a la Big South Conference. Allà, s'entrenen cada dia, tenen preparadors físics, robes d'entrenament, botes noves, gespa natural als camps i vestidors de primer nivell. No obstant això, la manera de jugar a futbol és diferent. “Allà tot és molt més físic. A mi, per constitució ja m'anava bé, però la idea de futbol d'aquí no té res a veure. El jugador de toc no l'ensuma”, explica Achille. El seu primer any, l'equip va guanyar la divisió 1 i va obtenir el dret de jugar el segona eliminatòria de la NCAA National Tournament, la lliga en què s'enfronten les millors universitats dels EUA. Per a ells, arribar aquí va ser tot un honor, perquè van ser els primers en la història de la universitat. Aquell dia, l'equip d'Achille va sortir a les televisions de Charlotte, quan van arribar al campus, els companys els van aclamar i van rebre el reconeixement del rectorat. El segon any, Achille es va convertir en el màxim golejador de la Big South i va rebre el premi més important: el Capital One Academic All-America Team 2013. Això li va valer per ser escollit, per la seva conferència, per optar al draft que cada any organitza l'MLS per escollir jugadors. “És molt complicat ser estranger i arribar a l'MLS a través de la lliga universitària. Cada equip només en pot tenir tres, i normalment els busquen en les primeres lligues europees. Però el mèrit sempre queda, i podré dir que ho vaig tenir a tocar”, explica Achille. Aquell segon any no van guanyar i per tant va perdre punts de cara al possible draft, però el jugador català ja s'havia fet un nom en la història de la lliga universitària.

Actualment, Achille, Marc Segarra i Àlex Isern han fundat una empresa, anomenada ISL Futbol, que es dedica a treballar amb l'escola del FC Barcelona i amb l'Agrupació Barça Veterans, creant campus i experiències futbolístiques per a nois nord-americans que volen gaudir del futbol. Els tres han decidit quedar-se als Estats Units. Hi han trobat un país on poder desenvolupar el futbol, on l'esport rei encara té molt recorregut i on realment es pot fer un lloc entre els grans. La lliga es juga d'agost a novembre, amb dos partits per setmana, i dures sessions d'entrenament. Per això, els que hi juguen són els herois del campus. Els nostres herois s'han hagut d'adaptar a peculiaritats ianquis. “Cada cop que començava un partit, els jugadors dels dos equips es col·locaven al centre... alçaven una bandera dels Estats Units, mans al pit i mirant fixament, tots cantaven l'himne. Sense excepció”, relata Achille. Com aquesta, altres anècdotes del futbol universitari. Però, si se li pregunta, respon amb franquesa que ha estat la millor experiència de la seva vida. I com la seva, altres vides de pel·lícula que deuen haver viscut els futbolistes europeus als campus de la Big South i Big North Conference. Una sortida a través de l'oceà Atlàntic que agafa volada en els últims anys.