Un bany de realitat
Nàstic. El conjunt grana, desencertat i erràtic, encaixa la primera derrota de l'any al Nou Estadi contra un Alcorcón molt eficient, que va aprofitar un parell de pèrdues de pilota per sentenciar
La segona A és una categoria molt punyetera. Aquí el desencert i les errades passen sempre factura. Si perdones ho pagues. El Nàstic i la seva parròquia, acostumats als bons resultats, sobretot en els partits de casa, van poder corroborar-ho ahir contra l'Alcorcón. Els grocs, sense fer gaire res més que els grana, van tornar a terres madrilenyes amb els tres punts al sac. Tot plegat, gràcies al seu ofici i eficiència, però sobretot a la capacitat d'aprofitar errades. I és que en van fer prou amb un parell de pèrdues de pilota del Nàstic en el segon temps. D'allò de dormir líders, res de res. La realitat de la segona A és així de prosaica.
Veient el primer temps, ningú no hauria apostat ni un cèntim per la victòria visitant. El percentatge d'ocasions va ser aclaparadorament favorable al quadre tarragoní. L'Alcorcón, però, feia la pinta d'equip sòlid, difícil de batre. Ho van poder veure Ferran Giner, Jean Luc, Emana i, sobretot, Marcos, que va topar reiteradament amb el porter groc. L'ariet balear, de fet, va disposar de la millor ocasió del primer temps. Va culminar una gran triangulació de Tejera i Giner amb una gran canonada que Dmtrovic, molt fiable, va refusar (26').
Errar té un preu elevat
El Nou Estadi estava expectant en el segon temps. Veient el primer, esperava un gol grana. Les coses, malauradament, es van tòrcer de seguida. En el minut 48, Emana va perdre una pilota i l'Alcorcón no va perdonar. Óscar Plano, amb una canonada rasa des de lluny, va sorprendre tothom –però sobretot Manolo Reina– i va obrir la llauna. La diana dels visitants va deixar tocat el conjunt de casa i, per mirar de posar-hi remei, Vicente Moreno va fer entrar Álex López com a acompanyant de Marcos a la punta de llança. Tenir més homes al davant, però, no garanteix res si no hi ha un rigor que reguli el joc de l'equip. I, davant un Nàstic desdibuixat, l'Alcorcón hi va tornar a sucar pa. Una nova pèrdua de pilota va propiciar una cursa en velocitat de David Rodríguez, que, després de desfer-se de la pressió –massa tova– dels dos centrals, va superar Manolo Reina amb un xut precís, inabastable per al porter.
Era el minut 60 i hi havia mitja hora per esmenar la situació. La precipitació i l'ansietat, però, són males conselleres. I el Nàstic ho va buscar més amb el cor que amb el cervell, fet que va trencar el partit en pro d'un Alcorcón ben replegat i pendent del contraatac. Així, tot i disposar de nombroses ocasions, els grana van ser incapaços de reaccionar i van encaixar la primera derrota al Nou Estadi dels darrers tretze mesos. La segona A té aquestes coses.
NÀSTIC 0
ELS VESTIDORS
Fi d'una ratxa de tretze mesos d'imbatibilitat
Vicente Moreno va avisar abans del partit que l'Alcorcón era el rival més dur que tindria l'equip aquesta temporada. I no anava gens desencaminat, ja que els grocs són el primer equip que aconsegueix la victòria al Nou Estadi en els darrers tretze mesos. L'últim cop que el Nàstic va perdre davant de la seva parròquia va ser el 24 d'agost de l'any passat, en què van perdre contra el Sant Andreu. Des de llavors, els grana han disputat 25 partits –entre lliga i copa– amb un bagatge de 15 victòries i 10 empats.
Publicat a
Notícies
Diumenge,5 maig 2024