El 0-1 d'Aridane (24'), la falta de vigor en l'atac grana i una afició inesperadament freda no dibuixaven un bon panorama en la primera meitat, però el partit es va anar posant de cara per al Nàstic, que va acabar derrotant el Mirandés gràcies a l'expulsió d'Alain en el minut 37, a la major convicció en l'inici de la segona part, amb gol inclòs d'Aburjania (49'), i als dos minuts d'inspiració de Naranjo, que va fer dos gols consecutius (68' i 70') que van resoldre el partit i que van deixar en anècdota el 3-2, de Néstor de penal en l'últim minut. Per sobre de tot, la victòria era important per al Nàstic per trencar la ratxa de quatre partits sense guanyar i per continuar molt ben situat –tercer, a dos punts del segon i del setè– en una zona alta igualada en què no sumar els tres punts es paga amb la pèrdua d'uns quants llocs. La defensa de tres del Mirandés –amb ajudes puntuals, això sí, del migcentre Rúper– deixava espais a l'atac del Nàstic, al qual li faltava precisió, velocitat i un punt d'intensitat per aprofitar-ho. Un contraatac molt ben llançat per Lobato, però alentit per Emana, i una pilota d'Aburjania a Naranjo, que tenia avantatge però es va entretenir, demostraven que als grana els faltava una marxa. Emana abusava de les frivolitats i Aburjania no s'acabava de trobar còmode més avançat de l'habitual, per davant del doble pivot format per Madinda i Tejera, i només Lobato mostrava més profunditat. A tots plegats els faltava entesa col·lectiva. El Mirandés, en canvi, que només havia avisat amb un xut creuat d'Alain, va trencar la línia defensiva grana amb aparent facilitat amb una passada en profunditat de Néstor a l'esquena de Mossa per a Sangalli, que va centrar a l'interior de l'àrea petita, on Aridane va superar Reina. Amb el gol, la sensació que al Nàstic li faltava frescor i confiança es va aguditzar. Però el destí, encarnat en la innocència d'Alain, li va donar aire: el mig del Mirandés va veure la segona groga en el minut 36. Fins al descans, però, el Nàstic només va tenir una ocasió, un xut d'Abu a la frontal desviat a córner. La història de la segona meitat es va escriure a partir de dos moments: la sortida més intensa dels grana, que van tenir l'encert de no trigar a fer l'empat –Abu, sol, va batre Raúl–, i els dos minuts de Naranjo, que va aprofitar una excel·lent centrada de Mossa i un regal de la defensa per demostrar un cop més la seva gran capacitat de definició i per sentenciar, amb un tres i no res, el duel. A partir de llavors, el Nàstic en va fer prou conservant el marcador, amb un rival al qual se li feia una muntanya remuntar. El Mirandés, que amb 2-1 havia tingut una bona ocasió –un cop de cap d'Aridane molt ben aturat per Reina–, ja només va tenir corda per arribar un parell de cops a l'àrea de Reina. En la segona, ja en el temps afegit, el porter grana va cometre un penal sobre Provencio que Néstor va transformar.