Quan el millor jugador del teu equip és el porter i perds 2-0, és que falla alguna cosa. O unes quantes, com és el cas del Nàstic. El conjunt grana continua sense guanyar i encallat a la cua. Números i sensacions, a més, van de bracet, ja que la imatge que van oferir ahir els tarragonins va ser força trista, amb l'equip desdibuixat i sense esma. Al Còrdova no li va fer falta suar gaire la cansalada per aconseguir els tres punts. I, és clar, això no pot ser si el que vols és sortir de l'última posició de la taula. Costa de creure que un equip que fa uns mesos il·lusionava tothom i feia somiar una ciutat amb l'ascens a primera, hagi començat la temporada d'aquesta manera. Després de mostrar algun símptoma de millora en el 0-0 de dimecres contra el Saragossa, Vicente Moreno va donar continuïtat a l'aposta i a l'onze. Però ahir va quedar clar: aquest no és el camí a seguir. Posar dos puntes, si no estan inspirats, no és la solució. Bé, la inspiració és el problema d'Àlex López, que almenys batalla i es desgasta. El problema d'Ike Uche és un altre. El punta nigerià ni apareix ni fa l'esforç que cal per aparèixer. I si a dalt les coses no rutllen, al darrere la història és si fa no fa la mateixa. Ahir, Alfaro, Juli i, sobretot, Guille Donoso i Rodri, van fer el que van voler. Tots quatre van trobar espais davant una defensa dubitativa, desconcertada i mancada de tensió. El resultat de tot plegat va ser un partit que el Nàstic va perdre per demèrits propis. El conjunt grana no va començar malament, però amb prou feines creava perill clar. El Còrdova, en canvi, va ser molt efectiu. Així, després d'un parell d'avisos de Juli i Rodri, el mateix Rodri va obrir la llauna en el minut 37, aprofitant la falta de tensió defensiva. El davanter sorià, pretès pel Nàstic aquest estiu, va caçar una pilota dins l'àrea petita i va afusellar Saja. El Chino no hi va poder fer res, i es va arribar al descans amb l'1-0.