Un equip ple de dubtes i un altre que continua en escalada. Així podria resumir-se la primera derrota del Terrassa a casa en set mesos. Un partit que va refermar les dinàmiques amb què arribaven tots dos equips. Els terrassencs, en crisi, acumulen 333 minuts sense marcar, i només han sumat 3 dels últims 12 punts en joc. Els d'Iván Moreno, que encadenen quatre triomfs, es consoliden a dalt. Sense fer gaire soroll, el Vilafranca hauria pogut marxar cap al descans manant en el marcador. Ho va evitar un inspirat Ortega, que va aturar sota pals les rematades de Josu, Aday, dues vegades, Oribe i Óscar. El sentinella local, però, no va poder evitar que, en el segon temps, Oribe, Aday i Triguero –aquest últim, de penal– castiguessin errades defensives d'un conjunt que va acabar amb un home menys per l'expulsió d'Amantini. Castigat per la seva pròpia ansietat, el Terrassa continuava pagant la seva manca de combinació. Només dos xuts ajustats al pal de Raúl Torres i Dani Pujol, un a cada part, van acostar al gol els locals. Sense fer tres passades seguides és gairebé impossible desordenar un rival ben situat al camp com ho va ser el Vilafranca. Poca cosa va canviar després de la represa: joc aeri, pèrdues constants i un partit cada cop més trencat. Tot i la fina cortina de pluja, el partit no tenia ritme, i tot el perill arribava amb comptagotes a través d'arribades molt puntuals sense continuïtat en el joc. Al Terrassa, que continua desconegut, li falta un guió de joc alternatiu a les pilotades llargues. Té jugadors per dibuixar un altre estil, més pacient i elaborat, però la realitat dista força del que setmanes enrere s'esperava.