No havia passat mai, des de l'ascens a segona A, que el Girona perdés amb regularitat un jugador per les convocatòries internacionals. Amb el condicionat afegit que el futbol no s'atura a la categoria de plata quan hi ha compromisos de les seleccions, Yassine Bounou, citat ahir de manera oficial per als partits contra Costa d'Ivori (de classificació per al mundial, el 12 de novembre) i contra Togo (amistós, el dia 15) ha exportat a Montilivi una situació que ja va viure amb el Saragossa. Un cas calcat al de Munir, amb qui precisament es trobarà diumenge Bounou en el Girona-Numància, si com sembla el porter del conjunt de Sòria ha fet net d'una lesió que li va impedir jugar la setmana passada. Si Munir torna a l'onze a Girona, hi haurà diumenge els dos porters habituals de la selecció marroquina, immersa en partits de la classificació per al mundial i a punt d'afrontar la copa d'Àfrica.

Bounou s'ha perdut el Valladolid-Girona i el Cadis-Girona perquè era amb el Marroc. Tampoc jugarà d'aquí a quinze dies, al camp de l'UCAM Múrcia. “Ens hi anem acostumant. No és fàcil, pel fet que la competició no s'aturi a segona A”, explica l'exporter del Saragossa. De moment, les convocatòries no li han fet perillar la titularitat amb el Girona, malgrat la competència de René Román. “Jo penso en el dia a dia i en el club, que és el més important. El club és el que tens sempre. Després, òbviament, quan et crida la selecció, has de respondre, perquè és el teu país.”

Fins ara, els parèntesis han estat breus i li han fet perdre només un partit de lliga (més un de copa, o copa Catalunya). Més llarga pot ser la seva estada al gener, durant la copa d'Àfrica. En funció de l'èxit de la seva selecció, es podria arribar a perdre fins a quatre partits del Girona. Serien cinc si es concentrés abans del primer partit dels gironins després de Nadal, precisament a Saragossa. Bounou, però, no hi vol ni pensar. “És que això mai se sap. Recordo que fa dos anys ens vam plantejar sortir, parlant-ne molt amb l'Atlético, fins i tot amb Simeone, que no ho volien. Vam fer tot el que vam poder per aconseguir-ho, i finalment no vam jugar”, recorda. El Marroc, que havia d'organitzar l'edició del 2015, hi va renunciar pel temor a la propagació de l'ebola.