Estem molt contents amb la trajectòria de l'equip. No esperàvem tenir aquest rendiment d'entrada, però sí que des del punt de vista futbolístic les coses estan sortint bé i això és el que volíem. L'acoblament dels jugadors ha estat impecable. Estem satisfets de com està funcionant tot.

Abans de fer la filiació ja vam parlar amb diversos jugadors, alguns es van escapar perquè no volien esperar i d'altres van esperar-nos fins a lligar-ho tot. La filiació va ser el 30 de juny i la segona setmana de juliol ja començaven els entrenaments. El cos tècnic ha fet una feina incommensurable, parlant amb els jugadors, gestionant el grup, aplicant una preparació metòdica, etc.

L'objectiu principal és aquest i hi ha dos camins fixats. El primer és tenir jugadors sub-23 que puguin anar amb el primer equip ara mateix, a banda de Gianni, que ja el vam fitxar perquè fos el tercer porter de la primera plantilla. A més de Serrano i Carbó, ja han anat més d'onze jugadors a entrenar amb el primer equip en data d'avui. Els nois veuen que això és una realitat i s'està fent tot per a un objectiu. L'altre camí és tenir un filial que pugui competir en una categoria potent i atreure joves per poder-los portar a l'equip a una edat molt bona per progressar i competir. Tot això permet que hi hagi un camí futbolístic més d'acord amb el món professional.

La realitat del primer equip és la segona A; per tant, el sostre del filial és la segona B. Actualment competim a tercera i per aquesta categoria hi han passat la majoria dels filials d'equips i futbol de base més potents. No és tan dramàtic com competir a primera o segona catalana, en què sí que hi ha bloqueig a l'hora d'atreure i fitxar jugadors.

Òbviament. Si no tens aquests recursos és tot més complicat. El Peralada és el segon equip del club ara mateix, per jugadors, pel nivell de la categoria, etc. Amb els recursos que es poden destinar per a un filial estem en disposició de fer les coses bé.

És un pressupost que està molt bé per a la categoria en què competim. Tenim jugadors que no són sub-23 però aquests són necessaris per donar suport als més joves. Nacho Ruiz, Marc Carbó o Pau Ribas estaven l'any passat a primera catalana, Sergi Álamo, Jorge Sureda i Javi Sánchez eren juvenils... Evidentment, hi ha jugadors contrastats i evidentment que per fer venir a entrenar a Peralada i a tercera jugadors com Coro, que viu a Mataró, els has de convèncer des del punt de vista futbolístic i econòmic. És un pressupost coherent amb la categoria en què estem.

Ja els coneixia a tots dos. No havia treballat amb ells, però sé el que pensen i eren conscients que seria una filiació amb objectius reals. Des del primer dia hi han posat el 100% i això ens ajuda a treballar bé a tots. Tots els futbolistes participen, els entrenaments són formatius i saben que és un filial; per tant, si els truco a la nit i els dic que tres o quatre jugadors han d'anar amb el primer equip ho assumeixen i estan encantats.

La meva primera etapa de despatxos va ser a l'Hospitalet, un club que coneixia molt ja que hi vaig estar molts anys. Després d'assolir el campionat l'any següent vam fer play-off tot i fer un equip nou. En Quique [Cárcel] em va trucar per venir a Girona i estic encantat. Estic aprenent de tothom cada dia i m'ho prenc tot amb il·lusió.

No està a l'abast de tothom poder treballar amb gent que en sap molt. Amb qui has compartit vestidor i moltes vivències. Quan em va proposar fer evolucionar el Peralada, no m'ho vaig pensar i vam treballar fort.

Estem molt contents amb la plantilla que tenim. A més, en breu recuperarem jugadors lesionats que han de ser importants. I és que volíem evitar haver de desconvocar sis o set jugadors cada partit. Ara, si hi ha una oportunitat de mercat i de club... mai se sap.