Retrobament decisiu

Achille i Stéphane Emaná van tenir, junts, grans moments la temporada passada, el germà gran com a referent d'un Nàstic guanyador i el petit, com a reforç puntual mentre creixia al filial. En la present temporada, la connexió s'havia perdut, amb Achille avorrit al Japó i Stéphane, tot i que integrat ja al primer equip, amb poques oportunitats. Ahir, els dos futbolistes es van retrobar al terreny de joc quan el germà menor va sortir substituint Manu Barreiro en els primers instants de la segona meitat. Poc després (55'), Achille Emaná va lluitar una pilota aèria que va projectar cap a Stéphane, que va igualar el gol fet per Joselu en la primera meitat (15'). El pitxitxi dels gallecs també va ser l'autor del 2-1 (66'), un gol que podia ser un cop dur difícil de superar per al cuer. Però el Nàstic va demostrar ahir que no està mort, que no es dona per vençut, i va exhibir una gran capacitat de reacció, que es va materialitzar amb un gol d'Achille Emaná (73') i un altre de Stéphane, després d'una acció d'Àlex López (88'), i que dona oxigen i esperança a un equip que se situa, provisionalment, a dos punts de la zona de salvació.

Retocs en l'onze

Juan Merino va fer algunes variacions respecte al dibuix tàctic dels seus dos primers partits al Nàstic, amb tres centrals. Suzuki cobria la zona dreta i permetia que Gerard Valentín jugués més avançat del que és habitual en l'empordanès. Al mig del camp, Luismi feia les funcions més defensives, amb Tejera i Cordero per davant. Achille Emaná, una mica escorat a l'esquerra, i Manu Barreiro, a la punta d'atac, eren els jugadors més ofensius. L'acumulació d'homes creatius a la zona ampla va permetre al Nàstic tenir més la pilota que el rival, sobretot en la primera meitat, i la projecció de Valentín li donava profunditat. Però el Lugo era perillós perquè estava còmode en la verticalitat i inspirat en les accions a pilota aturada, com el córner que va acabar amb el penal, de Mossa per agafar Iriome, que Joselu va transformar en el primer gol. El Nàstic pressionava, tenia la pilota, però li faltava verí. En va tenir Emaná, que va topar amb el travesser en l'última acció del primer temps.

El segon acte va ser una consecució de cops en un escenari més obert, dels que acostumen a perjudicar l'equip més feble anímicament. Però els tarragonins van demostrar un caràcter, una actitud i una intensitat que fins ahir s'havien vist molt poc, van tenir el punt de sort necessari –el Lugo va tenir dues ocasions molt clares amb 2-2– i van disposar de la convicció i l'oportunisme decisiu dels retrobats germans Emaná.