La por escènica és relativa
L'Oviedo, que va reunir més de 18.000 espectadors en l'últim partit a casa, confia fer bullir el Tartiere contra el Girona
L'equip gironí, que ja va guanyar la temporada passada a Oviedo, ha obtingut diversos triomfs destacats en escenaris amb molt públic des que Pablo Machín s'asseu a la banqueta
La visita del Girona al Carlos Tartiere de dissabte (3/4 de 9 del vespre) està carregada d'exigència per als de Pablo Machín. No només perquè arriba just després de l'ensopegada contra el Cadis, que ha alimentat l'esperança dels gaditans d'atrapar el conjunt blanc-i-vermell, sinó perquè l'Oviedo és especialment fort al seu estadi, on encadena cinc victòries i ha celebrat deu dels tretze triomfs que acumula en la lliga. L'altre element que hauran de superar els gironins, lligat a la fortalesa dels de Fernando Hierro com a locals, és l'ambient que es viurà al Carlos Tartiere, un dels estadis que reuneix més públic de la categoria. L'Oviedo va reunir 18.281 espectadors en l'últim partit a casa, precisament contra el Cadis, i aquesta setmana ha fet una campanya dirigida als abonats amb l'objectiu d'aconseguir un ambient de luxe contra el Girona. Un repte més per al conjunt de Pablo Machín, que no s'ha deixat impressionar gaire pels ambients carregats als escenaris amb més públic de la categoria.
El Tartiere, amb capacitat per a 30.800 espectadors, és el quart estadi amb més aforament de segona A després del Sánchez Pizjuán (45.500, tot i que el Sevilla B n'hi posa poc més de 2.000 de mitjana), el Martínez Valero de Elx (36.017, però no se n'omple ni una quarta part) i La Romareda de Saragossa (34.596 i on se sol arribar a la mitja entrada). Dissabte, contra el Girona, la previsió és que al Tartiere hi hagi per primer cop aquesta temporada més de 20.000 espectadors (un 70% de l'aforament). De fet, en els tretze primers partits de l'Oviedo com a local, la mitjana de públic ha estat de 12.850, però només en els dos últims (Getafe i Cadis) s'ha disparat fins als 17.782. Curiosament, la pitjor entrada al camp de l'Oviedo d'aquest curs (11.389 aficionats contra el Reus) deixaria 2.107 espectadors sense poder entrar a Montilivi, que té una capacitat de 9.282 seients.
Un escenari conegut
El Girona coneix el Tartiere –hi va guanyar la temporada passada 1-2– i també sap què és jugar en escenaris amb molta pressió ambiental. Des que Pablo Machín és l'entrenador, hi ha hagut setze partits a camp contrari que el Girona ha hagut d'afrontar amb la cridòria de més de 10.000 espectadors a la grada empenyent l'equip de casa. El balanç és prou acceptable, perquè n'ha guanyat sis (tres són a La Romareda, que s'ha convertit en la gran bicoca), n'ha empatat tres i n'ha perdut set, dels quals sis per un sol gol de diferència (només a Gijón, en el segon partit de Pablo Machín a la banqueta del Girona, va caure 3-1). A més, dues d'aquestes set derrotes no van ser definitives perquè eren durant el play-off i hi havia partit de tornada (a Montilivi es va remuntar el 2-1 del Còrdova, però no pas el 2-1 d'El Sadar).
Aquesta temporada, el Girona ha jugat dos partits d'aquest perfil. En tots dos, l'equip va oferir una solidesa defensiva màxima, perquè ni a Cadis (0-0) ni a Saragossa (0-2) va encaixar cap gol. En la visita a Oviedo, l'equip gironí es trobarà un rival que ha enfocat definitivament la fase d'ascens com a gran objectiu, però que en cap cas té garantida (els asturians, cinquens, només tenen tres punts de marge respecte al setè).
Graderia a banda, el Girona s'haurà d'adaptar a un element que incideix més en el joc que no pas el públic, que és la gespa del Tartiere, en molt males condicions. L'Oviedo s'hi ha acabat adaptant de meravella perquè 33 dels 46 punts que té els ha sumat al seu precari terreny de joc, que és possible que amb el bon temps hagi millorat mínimament.
* Partits des de l'arribada de Pablo Machín al Girona (març del 2014)
INCOMPARABLE
La pitjor entrada és d'11.389 persones, 2.100 més de les que caben a MontiliviPublicat a
Notícies
Dissabte,4 maig 2024