Juan Merino va sorprendre tothom amb la línia defensiva que va confeccionar contra l'Oviedo. Amb l'absència de Mossa per sanció, va jugar sense laterals purs, ja que va deixar Gerard Valentín a la banqueta i va situar dos centrals a les bandes, Bouzón i Suzuki. Molina i Perone van formar l'eix d'una rereguarda de quatre futbolistes, i no pas de cinc com és més habitual. Merino, tal com va explicar després del partit, buscava més consistència en defensa per compensar el fet de jugar amb dos davanters purs i dos extrems, i per contrarestar el perill de l'Oviedo a pilota aturada i en centrades laterals. Però la jugada no li va sortir gens bé i el seu equip perdia 0-2 en arribar al descans. L'entrada de Gerard Valentín per Bouzón va donar més profunditat a l'equip i va ajudar en la millora de la segona part, en què va salvar un punt.

Presentar una rereguarda inèdita és habitual aquesta temporada en Juan Merino, que no ha pogut trobar encara la línia defensiva que li doni regularitat i solidesa. Així, l'ha repetit molt poques vegades des que es va fer càrrec de l'equip a principis de gener, amb molts canvis de futbolistes. Fins a quatre de diferents han ocupat el lateral dret i, a l'eix de la defensa, Perone ha estat el central més habitual en una posició que també han ocupat Molina, Bouzón, Suzuki, Djetei, Luismi i Mossa. També ha anat canviant de sistema; va començar jugant amb quatre defenses, però de seguida va introduir la rereguarda de cinc, amb tres centrals i amb dos laterals més o menys ofensius en funció del partit, tot i que últimament ha tornat un parell de vegades a la defensa de quatre. Algun cop també ha canviat el sistema durant el partit, com a Getafe i Cadis, on va començar amb cinc defenses i va acabar amb quatre.