La ràbia per un penal injust va fer que Ortega ni tan sols recollís la pilota del fons de la xarxa. Va cedir aquest dolorós privilegi a un company. El porter gairebé ni se’n recordava, d’aquesta sensació, ja que feia 845 minuts que no encaixava una diana, però a Ontinyent va rebre el gol, des dels onze metres, que trencava aquesta ratxa. Els registres han estat impressionants durant el tram final i han fet que el porter hi arribi en el moment més alt de confiança de tot el curs. Aquest bon moment se suma a l’experiència adquirida en la promoció d’ascens que va disputar el 2014 amb el Terrassa i en què el seu equip, en un vist i no vist, va quedar eliminat en la primera eliminatòria. Aquesta vegada, Ortega està més que preparat per assaborir el repte.

“La primera vegada que vaig disputar la promoció d’ascens em va agafar tot com a novell”, admet el porter del conjunt vallesà: “Però ara m’he proposat gaudir molt més de tot aquest moment. El procés per arribar-hi és molt diferent del que s’acaba vivint en el ‘play-off’; per això, com que és tan fugaç, cal disfrutar-ho al màxim dins del patiment lògic que hi ha en aquest tipus d’eliminatòries.” El raonament és el d’un porter que ha voltat per la zona mitjana de la tercera divisió durant bona part de la seva carrera entre el Terrassa (6 temporades) i el Granollers (1 curs), i que ara ha trobat l’ecosistema ideal per brillar sota els pals. “La feina defensiva que està fent l’equip és impressionant i això ajuda a aconseguir aquests registres. On no arriba un company, arriba l’altre”, admet. Ortega ha acabat la temporada regular sent el porter menys golejat de tot el grup català (amb una mitjana de 0,68 gols encaixats per partit) i en la darrera gran ratxa de l’equip (22 de 24 punts aconseguits) ell hi va ser decisiu.