Dos penals que no ho eren han posat fi al somni d’ascens del Terrassa. Si a Ontinyent el col·legiat va veure dins l’àrea una falta comesa fora, ahir a l’Olímpic va ser una suposada agafada d’Amantini a un davanter rival que només va veure l’àrbitre la que va permetre que els valencians s’avancessin amb un gol que resultaria decisiu.

Ni la sort ni l’arbitratge van acompanyar el Terrassa en un Olímpic que va presentar la millor entrada del curs. Els egarencs no van fer el seu millor partit, però, tot i així, van merèixer guanyar. No encaixant n’hi havia prou, però va tenir prou ocasions per vèncer el duel i superar l’eliminatòria. Les més clares van ser dos xuts al travesser gairebé consecutius des de més de trenta metres, primer de Grasa i després de Velillas, que van estar a punt de sorprendre un avançat Raúl.

Altre cop Velillas, Grasa, i Àlex van provar-ho amb rematades amb fe, però sense prou punteria. L’Ontinyent, al seu torn, jugava sense presses, esperant el seu moment. El Terrassa no estava fi en la construcció, però tot i així no patia en defensa. No ho va fer, de fet, fins al penal. Alberto Abengózar no va fallar, i va començar el compte enrere en un Olímpic que va veure com la rauxa s’anava transformant en nerviosisme i imprecisions.