De Lleó a Cartagena. Així són els play-offs. El Barça B haurà de buscar l’ascens per la via més lenta i ara li tocarà enfrontar-se a un quart classificat. El filial blaugrana, això sí, tindrà el factor camp a favor. L’anada es disputarà a l’estadi de Cartagonova en un horari ja fixat: diumenge vinent a les set de la tarda. Una nova cita contra un rival que, amb els números a la mà, té ben poc a veure amb la Cultural. Això, però, no significa que es pugui abaixar la guàrdia. Les xifres i les estadístiques sovint són enganyoses. El Cartagena és un equip que va arribar a la fase d’ascens immers en una preocupant dinàmica –no va guanyar cap dels últims cinc partits de lliga–, i que havia anat de més a menys, ja que va ser campió d’hivern i al final es va classificar d’un pèl per a la promoció. Vaja, tot feia una pinta horrorosa, però un cop al play-off, va eliminar l’Alcoià.

El principal perill del Cartagena és la imprevisibilitat. Per començar, el seu tècnic ha jugat tota la temporada amb un sistema (el 4-2-3-1) i l’ha canviat en la fase d’ascens. El fet d’encaixar vuit gols en les últimes cinc jornades va fer que Alberto Monteagudo apostés per alinear tres centrals i dos carrilers contra l’Alcoià. Un dibuix que podria repetir contra el Barcelona B. Abans, i sobretot en el primer tram de temporada, el quadre del Cartagena s’havia caracteritzat per l’aposta per la combinació, ja que té futbolistes a la sala de màquines amb qualitat i criteri per remenar la pilota de forma efectiva. El principal problema de l’equip és al davant. A l’atac li falta gol. No hi ha cap referent ofensiu clar. Ho hauria de ser Arturo, però l’exjugador del Llagostera només ha marcat set gols. La mateixa xifra de dianes han aconseguit Juanlu Hens, Cristo Martín i Llorente, i no hi ha ningú que superi aquesta xifra. Contra l’Alcoià, de fet, els gols els van fer el lateral esquerre Jesús Álvaro i el pivot defensiu Sergio Jiménez. Qui no té tall rosega els ossos.