L’estiu del 2008 el Cornellà va anar a buscar el tècnic del juvenil B de l’Europa. Jordi Roger havia entrenat dues temporades a Gràcia i el seu conjunt va tenir un rendiment més que notable, així que Andrés Manzano va oferir-li la batuta d’un equip de divisió d’honor i el tècnic barceloní no s’ho va pensar dues vegades. Llavors ells no ho sabien, però va començar un cicle que s’ha convertit en una era. Tres temporades al juvenil i sis més al primer equip, amb un ascens històric a segona B i una consolidació igualment important, avalen l’aposta per l’entrenador d’Horta. No és d’estranyar, doncs, que l’entrenador i el club acordessin mantenir el vincle una temporada més, de manera que Jordi Roger serà el pròxim curs el tècnic del grup català de segona B que encadenarà més anys a la mateixa banqueta.

“Quan vaig arribar era impensable imaginar que ara viuríem un moment com l’actual, amb el Cornellà consolidat a segona B”, explica Jordi Roger, que ha encadenat dos estius rebent propostes per fer les maletes però ha acabat renovant: “Aquí treballo molt a gust, amb llibertat i soc feliç.” El tècnic barceloní, doncs, valora molt els horitzons que li ofereix el club del Baix Llobregat i, després d’escoltar alguns cants de sirena, no vol pensar en el Cornellà com un escenari per fer el salt a conjunts amb més renom o de categories superiors: “Soc aquí perquè el projecte que hi ha és molt ambiciós. El meu objectiu és pujar a segona A amb el Cornellà.”

Les perspectives són grandiloqüents, però els arguments que exposa Roger són sòlids. “El club ha crescut molt els últims anys i l’estructura s’ha professionalitzat”, relata el tècnic, que afegeix el valor d’un bon planter: “Quan vaig arribar el Cornellà ja era el tercer club amb el futbol base més potent de Catalunya i ara li estem donant continuïtat al primer equip. Aquesta temporada, per exemple, hem tingut vuit jugadors a la plantilla que havien passat pels equips formatius.”

El primer equip és la cúspide d’una piràmide construïda per l’ara director general del Cornellà, Andrés Manzano, l’home que ha reestructurat i modernitzat el club i ha impulsat la conversió ja completa en SAE. Amb ell, Jordi Roger forma un tàndem que s’entén bé. “Tenim una relació molt bona i propera, si no fos així és impossible treballar tant de temps plegats... Hi ha moments en què parlo més amb ell que amb la meva dona”, bromeja l’entrenador, que entre les raons per creure en el creixement del projecte hi afegeix el rigor econòmic: “No som els que més paguem, però som els que millor paguem. Som puntuals i seriosos, i això el jugador ho valora.”

Això sí, no tot són flors i violes. També hi ha un parell de condicionants que limiten. El primer, el context –“ens és difícil competir amb clubs de grans pressupostos, i la temporada que ve hi haurà un grup amb equipassos”– i, el segon, les infraestructures, ja que el camp del Cornellà, de nova construcció però amb moltes carències, és dels més petits de la categoria. Això, en una segona B on hi ha grans camps i estadis, juga en contra del club. Hi ha futbolistes que declinen jugar a l’equip del Baix Llobregat perquè volen treballar en instal·lacions millors.