El Girona es va treure amb l’ascens l’etiqueta del rei de la desgràcia, pel que li va passar, sobretot, contra el Lugo i, en menor mesura, contra l’Osasuna. Abans de frustrar-se pels episodis dels no-ascensos, però, l’equip estava tocat per una vareta màgica després d’haver assolit tres salvacions al límit que van estar a punt de fer caure el club de la LFP i tornar-lo als mons de la segona B, on els ingressos televisius no existeixen i la supervivència, sobretot per als que han tastat la segona A, és molt més dificultosa.

El curs 2009/10 passarà a la història pel penal de Kiko Ratón en l’afegit, que va significar la salvació més agònica que s’ha vist mai. Però també van ser miraculosos els cursos 2011/12 (en la jornada 34, l’equip tenia la permanència a vuit punts) i la 2013/14 (en la jornada 31, el Girona era cuer tot sol, a tres punts del penúltim i a vuit de la salvació). Sense aquestes tres gestes, res no seria com ara.