Pamplona, Tafalla, Ceuta, Badalona, Sant Boi i Barcelona sona a currículum d’un veterà. Però Àlex Fernández només té 26 anys i futbol per donar i per vendre. Ho ha demostrat aquesta temporada, en què ha desplegat el millor joc de la seva carrera erigint-se en un dels millors migcampistes de la categoria. I tot hi ha tingut a veure, però molt especialment el fet de, després de fer tantes voltes pel futbol català i estatal, tornar a la seva Terrassa natal al costat d’amics, familiars i al club de la seva vida. Aquell que el va veure volar quan tenia 19 anys i aquell amb el qual anhela tornar a la segona B. Dissortadament per a ell i el seu equip, haurà de tornar a intentar-ho la temporada vinent.

“Aquest és un projecte amb el qual m’identifico plenament. Des d’un inici, el Terrassa va confiar en mi, i no crec que hi hagi un altre lloc on m’hi pugui sentir més còmode per tot plegat.” Àlex Fernández ha refusat ofertes d’altres clubs per intentar tornar a intentar l’ascens de categoria amb l’equip de la seva ciutat, aquell que el va veure créixer i convertir-se en un jugador prometedor. Tant va ser així, que l’entitat, quan encara era Terrassa FC (abans de la refundació a Terrassa Olímpica 2010), no va encaixar bé que el migcampista, acabada l’etapa juvenil, decidís acceptar una oferta de l’Osasuna B. “Allà hi havia l’Enrique Martín Monreal, que havia estat a Terrassa i va recomanar el meu fitxatge, juntament amb el de Xavi Boniquet”, explica Fernández, que admet que aquella experiència el va agafar una mica verd. Una cessió a Tafalla, un viatge cap a Ceuta, adaptació a la posició de central, lesió en el genoll i tornada a Catalunya voltant per diversos equips van forjar el joc i el caràcter del migcampista. “Sempre he tingut al cap arribar al més amunt possible, i no em penedeixo d’haver-ho intentat, però hi ha situacions com ara els impagaments i les lesions que et condicionen i t’apropen a casa. Aquí és quan intentes retrobar-te amb tu mateix en una situació més estable.” La tornada a Sant Boi a la tercera divisió, amb descens a primera catalana inclòs, va donar pas a una etapa al Badalona a segona B en què, tot i ser fitxat a l’estiu, el club va decidir no fer-li fitxa per a aquell curs. “Sempre hi ha hagut circumstàncies que m’han impedit fer el salt de qualitat. Una lesió inoportuna, una decisió aliena, una rotació que s’acaba allargant...”, afirma el migcampista, que reconeix que l’experiència l’ha enfortit com a persona. I és que a Terrassa, on va arribar l’estiu del 2016, s’hi ha sentit com a casa. “Jo crec que futbolísticament ha estat el meu millor any. I tot hi ha acompanyat. Un bon equip, bons companys, entrenadors que confiaven en mi i estar al costat de casa”, explica Fernández, que ha viscut les dues cares del Terrassa: la de la desaparició i la de l’ambiciós projecte liderat per Jordi Cuesta: “Un club necessita estabilitat per consolidar-se i aspirar a assolir categories més altes. I ara mateix, Terrassa ho compleix.”

L’equip obrirà una nova etapa amb Cristian Garcia al capdavant com a entrenador. “Ell és una figura molt important per al futbol d’aquí. S’estrenarà com a entrenador, però en el dia a dia ens ha demostrat que té les idees clares.” El nou Terrassa, amb un futbol ofensiu, serà el caldo de cultiu perquè Àlex Fernández continuï fent xalar els seus.