Amb un sol punta

Machín va fer un onze amb només quatre cares noves respecte a l’any passat: Iraizoz sota els pals; Bernardo i Muniesa a l’eix i Stuani a dalt. En els carrils, el mig del camp i la segona línia, tot eren vells coneguts. La disposició va ser una mena de 3-4-2-1, amb la medul·lar molt poblada perquè és la zona de batalla on moltes vegades es perden els partits. Segurament també va ser la raó per deixar Stuani tot sol a dalt. Això i el fet que a Pablo Machín a hores d’ara no li sobren precisament davanters.

Si el tècnic del Girona va posar en dansa un equip titular amb jugadors que poden tenir força números per jugar dissabte d’entrada contra l’Atlético de Madrid, Pep Guardiola va optar per equilibrar l’onze del City amb titulars indiscutibles i jugadors no tan habituals. El partit va tenir un ritme acceptable, però ni punt de comparació amb el que tindrà el que es jugarà d’aquí a tres dies contra un dels rivals més competitius del món i que segur que sotmetrà el Girona a una exigència física enorme. Ahir, dels disset jugadors blanc-ivermells que van disputar el matx, només Maffeo va posar les revolucions més enllà del límit. El català va protagonitzar el duel del partit amb Sané i li va guanyar gairebé tots els duels directes, que van ser moltíssims. El nivell del català –escollit millor jugador del torneig– va ser perquè el City es penedeixi d’haver-lo cedit aquí.

Un gol decisiu

Montilivi va cantar aviat el primer gol, l’únic del partit. Va ser una acció ràpida, vertical, de les que agraden a Machín. Dues passades (de Muniesa a Aday i d’Aday a Portu) i una rematada, la del murcià amb la dreta per batre Claudio Bravo (13’).

El resultat no va variar en l’hora i quart de partit que quedava, tot i que no va ser per falta d’ocasions ni d’arribades. El Girona, a banda de sentir-se còmode a la impecable gespa de Montilivi, també va ser més pràctic en atac. Li va faltar eficàcia en la penúltima passada. I quan Stuani va poder trobar l’escletxa per armar el xut, l’estirada de Claudio Bravo va evitar el 2-0 en el descans.

El guió no es va alterar excessivament en el segon acte. El Girona el va començar amb bon peu i Portu va tenir dues arribades, però va topar amb dues roques. Machín va introduir sis canvis de cop per jugar l’última mitja hora, que va ser de més domini visitant. El Manchester City va accelerar buscant l’empat, però després va emergir la defensa del Girona, amb Bernardo de líder a l’eix i Ramalho –havia rellevat Alcalá– molt fiable les tres vegades que el City va intentar sorprendre pel costat esquerre. Pep Guardiola va pujar una mica les revolucions ofensives amb Gundogan i Gabriel Jesús, però tampoc va voler collar del tot el Girona, i al Kun Agüero i De Bruyne només els va fer escalfar.