La segona B és lletja i ningú la vol. Camps petits, terrenys de joc irregulars, joc canviant, sense ingressos... Pel que fa als que venen de dalt, molts dels quals han tastat fa no gaire el futbol professional, hi han caigut buscant la redempció d’una deficient gestió econòmica o esportiva. Per a aquests equips, la categoria de bronze s’ha convertit en un pou del qual és molt difícil sortir, no només pels condicionants futbolístics, sinó per pura probabilitat: després d’una exigent lliga regular, s’ha de jugar una promoció d’ascens interminable. Pels que venen de baix, l’exigència porta a conformar-se amb xifres irrisòries de punts (amb 42 ja és suficient) per tornar a patir la temporada vinent.

Tota aquesta tendència ha portat aquest any a una categoria on s’ha eliminat la classe mitjana: n’hi ha que volen pujar i n’hi ha que es volen salvar. Dels primers, el Mallorca i l’Elx lideren aquesta voluntat. “Tot el que no sigui ser primer per a l’Elx serà un fracàs majúscul”, va dir ahir Toni Seligrat, expert a posar pressió als seus rivals. Al tècnic del Sabadell no li falta raó perquè tots dos equips han liderat i destrossat el mercat de segona B: han estat els primers a fitxar i aconseguint allò que tothom volia fins i tot a segona A. I per darrere, l’Hèrcules i el Balears han tingut un pes específic a l’hora de sortir a buscar reforços. Filials a banda (Vila-real B i València fa anys que persegueixen l’ascens), la resta s’han repartit el que quedava: Alcoià, Sabadell, Lleida, Llagostera, Badalona i Cornellà aspiren a entrar en la promoció d’ascens ja sigui per pressupost, qualitat de la plantilla o simplement per insistència després de tants anys. Els vuit equips restants (Peña Deportiva, Saragossa B, Ontinyent, Ebre, Saguntí, Olot, Peralada i Formentera) parteixen amb la idea d’arribar als 42 punts.

Les sensacions de pretemporada són, en general, bones per a tothom però hi ha graus sobretot en funció de la qualitat de la preparació. El Sabadell i el Badalona han estat dos equips molt afectats per la planificació de la plantilla. De fet, els arlequinats disposen de 16 jugadors i estan resant perquè la federació pugui incloure Alasana Manneh i José Luis Trápaga que es van entrenar amb l’equip ahir per primera vegada procedent del Barça B que els vol cedir als de la Creu Alta. “Estem en un punt de forma elevat però falten jugadors per arribar encara”, explicava ahir Seligrat. El Badalona tampoc no va poder tancar la plantilla fins ben entrat el juliol, quan va solucionar els seus problemes amb l’Ajuntament però, tot i això, les lesions han afectat l’equip (Serramitja i Juanjo no estan al cent per cent i Robusté i Querol estan lesionats): “Ha estat una pretemporada força bona tot i no tenir en cap moment la totalitat de la plantilla, traient els últims 70 minuts contra l’Horta”, explica l’entrenador escapulat, Manolo González, que, tot i això, qualifica la preparació com a “satisfactòria” i admet que el seu equip està preparat per competir.

A l’altre extrem hi ha el Lleida, que va començar el mes d’agost amb gairebé la totalitat de la plantilla, tot i que encara espera alguna oportunitat de mercat fins que aquest no tanqui. “Estic molt content per l’esforç que ha fet el club per poder arribar amb aquesta plantilla a l’inici de lliga. Soc molt optimista amb el que tenim”, explica l’entrenador blau, debutant aquest any, Gerard Albadalejo.