El procés va sobre rodes. El Barça B és un equip que s’està fent gran i, tot i que ahir va sumar només un punt en la visita a Santo Domingo, va créixer uns quants centímetres. La cita contra l’Alcorcón era molt més difícil del que podia semblar, tant per com planteja els partits el rival com per l’eufòria amb què s’hi arribava després de la golejada a casa en la jornada anterior. En aquest exigent panorama, que requereix també maduresa, el filial blaugrana va respondre. Fidel a la seva identitat, va jugar bé i, tot i rebre una clatellada, es va saber alçar. Ho va fer gràcies a un gol d’Aleñá quan el partit agonitzava. Va ser un puntàs, ja que al davant hi havia el bloc més sòlid de segona divisió. Fins ahir, l’Alcorcón no havia encaixat ni una diana.

Els tres contraatacs amb què l’equip de casa va avisar Varo en els cinc primers minuts van ser una bona mostra del que es trobaria el Barça B: un equip que més enllà de tapar-se amb una defensa de cinc homes, també buscaria la porteria rival. De fet, en el primer temps, l’Alcorcón va saber mantenir a ratlla tot el talent que hi ha al filial blaugrana. Cada cop que intervenien Aleñá o Ruiz de Galarreta, apareixien un o dos jugadors vestits de groc. No hi havia continuïtat en l’elaboració i, així, amb prou feines van arribar pilotes al davant. Val a dir, això sí, que José Arnáiz gairebé obre la llauna amb una canonada que Casto, molt atent, va refusar (25’). Els locals tampoc no van generar gaires ocasions, tot i que Jonathan Pereira, amb un xut desviat (27’), i Álvaro Peña, amb una incursió per la banda que finalment no va trobar rematador (39’), van fer alçar el públic local de la cadira.