Futbol.CAT Girona

GERARD GUMBAU

MIGCAMPISTA DEL LEGANÉS

“Mai hauria imaginat que jugaria aquest partit”

“Enfrontar-me amb el club en què he crescut fa que el partit no sigui un de qualsevol per a mi, estic molt il·lusionat i esperant que arribi”

“Em va quedar l’espina de no haver debutat amb el primer equip del Girona a segona A; més endavant, m’agradaria molt poder-ho fer a primera divisió”, diu el migcampista gironí

Tinc molta competència, però treballaré com qui més per guanyar-me la confiança de l’entrenador
A 2a A ja vaig jugar contra el Girona amb el Barça B, però ara és diferent, tant el club com jo tenim dos reptes il·lusionants
Crec que serà un partit igualat, el Girona i el Leganés són dos equips molt intensos i incòmodes per als rivals
Poder jugar amb el primer equip del Barça va ser increïble; allò és un altre món, no ho oblidaré mai

Si Asier Garitano ho considera oportú, demà Gerard Gumbau (Campllong, 18-12-1994) s’enfrontarà per primera vegada amb el Girona a primera divisió. El migcampista, format al club gironí abans de viure un somni de tres anys al Barça (a més de jugar amb el filial va debutar amb el primer equip en la lliga, la copa i la Champions), ha firmat aquest estiu un contracte de tres anys amb el Leganés amb l’objectiu de continuar la seva progressió en l’elit, una nova etapa que Gumbau afronta amb la màxima il·lusió. El futbolista esquerrà, que en aquesta entrevista repassa la seva extensa i prometedora carrera esportiva amb només 22 anys, no amaga que algun dia li agradaria jugar amb l’equip de la seva ciutat a primera divisió.

Demà es jugarà un Leganés-Girona. M’imagino que no serà un partit qualsevol per a Gerard Gumbau...
No, que vingui el club on he crescut fa que el partit no sigui un de qualsevol per a mi, estic molt il·lusionat i esperant que arribi.
Qui li hauria dit fa uns anys que jugaria contra l’equip de la seva ciutat a primera divisió...
Si m’ho haguessin dit anys enrere no m’ho hauria cregut, perquè hauria pensat que era impensable que jo estigués a primera divisió i que el Girona, també. Estic molt content per això, tant per a mi com també pel Girona, per la gran temporada passada que va fer i que li va permetre ascendir a primera per primer cop en la seva història. A segona A, ja m’hi vaig enfrontar, amb el Barça B, però ara és diferent, tots dos tenim reptes il·lusionants.
Fa dos partits que no entra en la convocatòria del Leganés. Té esperances de jugar demà?
Sí, sé que estic en un equip en què hi ha molta competència. Jugar a primera divisió és fer-ho a un nivell molt alt, necessites treballar dia a dia per tal d’aprofitar les oportunitats que tens. Aquesta és la meva mentalitat, treballar en cada entrenament com qui més per guanyar-me la confiança de l’entrenador i poder entrar en les convocatòries i disfrutar de minuts.
El Leganés ha format una bona plantilla. Tindrà molta competència a la sala de màquines...
Sí, estem a primera divisió i hi ha jugadors molt bons. Com més nivell de competència hi hagi, més has de demostrar per poder jugar.
Quin partit espera demà a Butarque? Es veuran les cares dos equips amb molt d’ofici.
Sí, crec que serà igualat, el Girona i el Leganés són dos equips molt intensos, que treballen molt la pressió i són incomodes per als rivals, sobretot quan juguen com a locals.
Com veu el Girona en la seva estrena a primera divisió?
Està sorprenent, perquè ningú s’esperava que comencessin amb aquest rendiment i deixant aquestes sensacions. He vist tots els partits que han jugat fins ara i crec que tenen un equip molt compacte, conserven molts jugadors de l’any passat i també el sistema, saben a què juguen i ho apliquen molt bé al camp.
Com bé diu l’equip gironí continua fidel al seu estil de joc i amb molta presència de jugadors del curs passat a l’onze titular. És aquesta la clau per tenir un bon inici en l’elit?
Sí, quan puges a una categoria tan difícil com la primera divisió mantenir l’entrenador i un bon bloc de jugadors, que a més senten els colors, fa que puguis sumar punts al principi.
Com va viure l’històric ascens del Girona del curs passat?
Em va fer molta il·lusió, he jugat allà gairebé tota la vida i sempre vols que l’equip de la teva ciutat estigui en la màxima categoria, en què no havia estat mai.
Després de tres anys a can Barça ha fitxat pel Leganés aquest estiu. Què el va fer decidir?
Em va convèncer el projecte i la confiança que van demostrar en mi. El Leganés és un club modest i proper que treballa per estar molts anys a primera divisió. Vaig firmar per tres anys i la lliga és molt llarga, intentaré aprofitar al màxim les oportunitats que tingui.
Va tenir la possibilitat de firmar pel Girona?
No, en cap moment vaig tenir aquesta possibilitat perquè ja tenia clar on havia d’anar, l’oferta del Leganés em va convèncer des d’un primer moment.
Tot i així, suposo que algun dia li agradaria jugar amb el Girona a primera, no?
Estaria bé, em va quedar l’espina clavada de no haver debutat amb el Girona a segona A i m’agradaria molt poder-ho fer a primera divisió.
En l’equip de Pablo Machín també ha creat una gran competència al mig del camp, amb dos gironins com Pere Pons i Àlex Granell que estan rendint a un gran nivell...
Sí, són jugadors que senten molt els colors i que tenen el sistema molt integrat, són dos grans futbolistes que estan fent un inici de curs espectacular.
Reculant una mica, el seu pas pel Barça suposo que no l’oblidarà mai. A més del filial, va poder jugar amb el primer equip en la copa, la lliga i la Champions. No tothom ho pot dir.
Va ser un somni, el Barça és un altre món, hi ha els millors jugadors del planeta, com Messi, que per a mi és el millor jugador de la història. Ara ja em queda una mica lluny aquella etapa amb el primer equip, però va ser increïble i no l’oblidaré mai.
Ha de ser difícil que no et pugin els fums al cap si comparteixes vestidor amb Messi i jugues la lliga de campions...
Potser és difícil per a certs jugadors que no tenen l’entorn tan proper i familiar com el que tenia jo. Estava al costat de casa, sabia d’on venia i no em va costar gaire tocar de peus a terra, perquè a casa meva sempre m’han ensenyat que sense esforç i sacrifici no arribes enlloc, i aquesta sempre ha estat la meva mentalitat. Perquè si et pugen els fums al cap i després no aconsegueixes el que vols et deprimeixes encara més. De moment, m’ha anat molt bé amb aquesta actitud i continuaré de la mateixa manera.
Alguna anècdota del seu pas pel Barça?
Un dia em vaig adormir i no vaig poder arribar a un entrenament del primer equip, així que em va tocar pagar la multa.
El curs passat va ser una peça important en l’ascens del Barça B. Com és que no va continuar?
Se’m va acabar el contracte amb el Barça i en part ja tenia pensat fer un canvi d’aires. No vaig poder arribar al primer equip i vaig intentar aprofitar les millors ofertes que tenia sobre la taula, em va arribar la del Leganés de primera i vaig pensar que no la podia desaprofitar. En el futbol de vegades se’t tanquen etapes i se te n’obren d’altres, i ara he d’intentar aprofitar aquesta que tinc aquí al Leganés.
El dissabte hi ha un Girona-Barça, un altre partit que seguirà de manera especial, suposo.
Sí, és clar, no sabré amb qui anar, però potser tiraré més cap al Girona, ja que el Barça normalment sempre guanya. Miraré el partit amb il·lusió.
Creu que els gironins tenen possibilitats?
Sí, el Girona a casa és un equip que ho posarà molt difícil a tots els rivals. Sí que el Barça és un gran equip, però en un partit pot passar de tot.

Tres temporades de somni a can Barça

L’estiu del 2014, Gerard Gumbau va fer un pas de gegant en la seva carrera, i és que va passar de jugar a primera catalana amb el filial del Girona a fitxar pel Barça B, de la segona divisió A. A can Barça, el migcampista va viure tres anys de somni, i és que a més de continuar progressant al filial blaugrana (el primer curs a 2a A i els dos últims a 2a B), Gumbau va poder participar amb el primer equip tant en la copa (3 partits), com també en la lliga (3) i la Champions League (3), una fita a l’abast de ben pocs. “El Barça és el millor club al qual pots anar, ho tens tot i hi ha els millors jugadors del món. Aquests tres anys van ser increïbles per a mi, un somni del qual mai podré despertar”, conclou el gironí.

D’aleví fins a un dels millors juvenils

Després de començar jugant al Cassà de la Selva des de ben petit, Gerard Gumbau va fitxar pel Girona en la seva etapa d’aleví. El jugador nascut a Campllong va anar cremant totes les etapes de formació al club gironí fins a formar part d’una de les millors fornades de juvenils, un equip que va acabar cinquè en la divisió d’honor i en el qual hi havia altres jugadors destacats com ara Vivi, Serramitja, Bigas, Eloi Zamorano... “Abans hi va haver aquell equip que va acabar en un històric tercer lloc, amb Pere Pons, Coris, Carles Mas..., però jo aquell any vaig estar al juvenil B. Un any més tard, la nostra fornada a divisió d’honor també va ser bona i vam fer una gran temporada, en tinc un gran record”, explica Gerard Gumbau.

Explosió amb el filial i sense debut a 2a A

En el seu últim any com a juvenil, Gumbau ja va jugar alguns partits amb el filial del Girona, que va pujar a primera catalana. La temporada següent, la seva primera com a sènior, el migcampista va explotar marcant sis gols amb el Girona B i es va entrenar regularment amb el primer equip, encara que es va quedar amb la mel als llavis de poder debutar amb els grans tot i anar convocat en un partit de copa i tres de lliga a segona A entre els cursos 2012/13 i 2013/14. “Aquesta etapa en què vaig estar a cavall del filial i el primer equip em va ajudar molt, em va permetre créixer com a jugador i tastar el futbol professional. Sí que em va quedar l’espina de no poder debutar amb el primer equip de la meva ciutat”, diu l’esquerrà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.