Amb prou feines va celebrar l’ascens a primera, perquè la selecció marroquina el reclamava. Yassine Bounou es va passar tota la temporada passada, la de la seva arribada a Girona, amb un peu aquí i l’altre allà. Perquè va combinar fases de titularitat amb altres de suplència. I perquè, sempre que hi havia partits internacionals, li tocava anar amb el Marroc, amb el hàndicap que la lliga de segona A no s’aturava. Va acabar sent el porter titular del Girona de l’ascens, i fins i tot va poder demorar l’última presència amb la selecció perquè es jugava l’èxit amb el seu equip. Tot va acabar bé, i Bounou va tenir premi gros. A diferència de René, que també tenia contracte, Bounou es va guanyar la confiança i va ser l’escollit per continuar a la plantilla. Li arribava competència, però tenia més a prop l’estrena a primera, l’objectiu amb què havia canviat Casablanca per Madrid. El Widad per l’Atlético. Després de vuit jornades a l’ombra, i ja sense l’entrebanc de perdre’s competició amb cada crida de la selecció, Bounou va ser l’aposta més destacada de Pablo Machín per a la visita d’ahir al vespre a Riazor. Amb 26 anys fets a l’abril, el marroquí nascut a Mont-real complia un somni.

Tot i que el Deportivo va tenir força més la pilota que el Girona en la primera meitat, la participació de Bounou va ser escassa. La primera intervenció va ser lluny de l’àrea, ja que va sortir i va tallar amb el cap una pilota que buscava Lucas Pérez (12’). Poc després, va aturar sense cap problema una rematada de cap molt tova de Celso Borges (14’). Bounou va tenir una bona fase de tranquil·litat i va poder celebrar des de lluny el gol de penal d’Aday, que semblava donar aire als gironins. El Deportivo hauria pogut capgirar el guió, però el linier va estar molt fi en anul·lar-li dos gols per fora de joc. En el segon, Bounou havia repel·lit el xut ras i creuat de Juanfran i havia deixat la pilota morta a Valverde (40’). Poc abans, el marroquí havia blocat una rematada de cap de Cartabia.

Sense haver tornat a tocar la pilota, Bounou va rebre el primer gol a primera, per culpa del penal de la compensació que Gil Manzano va assenyalar de Ramalho a Lucas. El davanter, amb un xut potentíssim, va superar el marroquí, que havia endevinat el costat però no hi va poder fer res (50’). Superat el cop, Bounou va aparèixer per frustrar una jugada excel·lent d’Adrián, que acabava de sortir. Agenollat, el marroquí va aturar el xut del punta (64’). Més tard, i ja després de celebrar l’1-2 de Portu, va blocar un cop de cap tou de Borges en una falta lateral (75’). De seguida va treure el puny per evitar la rematada de Lucas. Hi havia feina. Pepe Mel va començar a acumular davanters, però els locals no trobaven llum a l’àrea visitant. Hi arribaven, però no acabaven la jugada, a vegades d’un pèl. Va patir, però el Girona va saber resistir per endur-se un premi immens de Riazor. I Yassine Bounou, tot i que es va queixar d’un cop al pit per una topada amb Ramalho, va tenir una estrena molt agraïda a primera divisió.