La personalitat del Reus s’ha basat fins ara en ser un equip competitiu des de la solidesa defensiva, però ahir va entrar en el cos a cos ofensiu amb l’equip més golejador de la categoria i va estar a punt d’endur-se els tres punts. Va avançar-se dos cops en el marcador, gràcies a Querol en la primera meitat i a Gus Ledes en la segona, però la capacitat de reacció del Valladolid va impedir que s’emportés els tres punts. En qualsevol cas, un punt de creixement per a un equip que també ha de tenir competitivitat en partits com ahir, oberts i amb més gols del que està acostumat.

El Valladolid de Luis César va demostrar de seguida la seva clara vocació ofensiva amb dos córners i tres arribades en els primers minuts, la tercera molt clara: Ibán Salvador va rebre una bona passada que el va deixar sol davant Edgar Badia, encertadíssim en la rematada del davanter visitant (4’). El Reus volia agafar el pols al partit, però el rival era vertical i donava poca treva. De mica en mica, sobretot per la banda dreta de Miramón i Querol, l’equip roig-i-negre es va anar acostant a la porteria de Masip. Querol, el més actiu dels locals, ja havia avisat abans de guanyar la partida als centrals visitants en zona perillosa, avançant amb convicció i batent Masip amb un bon xut creuat (26’). El Valladolid, però, continuava a la seva, veloç i amb les idees clares en la transició. Així, els castellans van forçar una falta a prop de la frontal de l’àrea gran i, tot i que el llançament de Toni Villa va ser un pèl deficient, l’enratxat Jaime Mata estava a l’aiguat per caçar la pilota i, al límit de la petita, superar Badia (33’). El Reus, incòmode, no va donar senyals de vida fins al descans, mentre que el Valladolid va marxar als vestidors amb el soroll encara fresc de l’impacte de la pilota a la fusta en una centrada xut de Toni Villa (43’).

Quan havien passat deu minuts de la segona meitat, Aritz López Garai va reformar el seu esquema situant un tercer central, Pablo Íñiguez, i dotant els laterals de més profunditat. En atac, Querol estava més a prop d’Edgar, l’únic davanter centre disponible després de les lesions de Máyor i Lekic. El Reus va guanyar en agressivitat, però el Valladolid es mantenia amenaçador amb dos contracops perillosos mal finalitzats per Mata i Ibán Salvador i, sobretot, amb una gran acció de Toni Villa que Mata va completar amb un xut alt (67’). Però la presència ofensiva que havia guanyat el Reus va tenir el seu fruit en una bona passada a Miramón, en posició idònia per batre Masip. El porter català va rebutjar el xut, però no va poder fer res amb el tret col·locat, marca de la casa, de Ledes (68’). El Valladolid no és un equip que decaigui i, tot seguit, Villa va posar l’esglai a la graderia amb un xut desviat.

El partit estava més viu del que volia López Garai –David Querol va gestionar malament un contraatac amb molts espais– i per això va fer sortir un mig centre defensiu, Tito Ortiz, pel cansat Querol. Juan Domínguez, després d’una enorme jugada amb centrada de Miramón, va fer un cop de cap, però Masip el va rebutjar (78’). El partit era incontrolable i el Valladolid no va trigar a empatar, en un córner molt ben executat per Gianniotas i rematat de manera poc ortodoxa, en planxa i mig amb el pit, per Ángel (81’). El ritme va decaure i els dos equips van donar per bo el punt.