Futbol
Copa
Anoeta serà per sempre
Històric. El Lleida aixeca un desavantatge de 0-3 en el global de l’eliminatòria i aconsegueix l’accés als vuitens de final marcant tres gols a la Real Sociedad en un segon temps per al record
r. sociedad 2 (1) lleida 3 (0)
REAL SOCIEDAD:Toño, Carlos Martínez, Llorente, Raúl Navas, De la Bella; Rubén Pardo (Zurutuza, 61’), Canales, Xabi Prieto (Zubeldia, 54’); Vela, Juanmi i Bautista (Oyarzabal, 79’).LLEIDA:Diego Rivas; Aitor Núñez, Trilles, Eneko, Musa; Javi López, Valiente, Manu Molina, Jorge Félix (Pumar, 66’); Nierga (Bojan Radulovic, 76’) i Jordi Martínez (Andriu, 91’).RESULTAT DE L’ANADA:0-1.GOLS:1-0 (24) Llorente. 2-0 (34’) Juanmi. 2-1 (56’) Núñez. 2-2 (59’) Manu Molina, de penal. 2-3 (88’) Bojan Radulovic.ÀRBITRE:Martínez Munuera.T.G.:als locals Toño i Zubeldia; i al visitant Manu Molina.PÚBLIC:8.819 espectadors a Anoeta.Va passar. No és un somni. I quedarà per sempre. Havia de ser una eliminatòria més: d’aquelles en què el rival de segona B celebra la rauxa mostrada i agraeix l’oportunitat d’estar en un escenari i un moment incomparables a la rutina de la gespa artificial. Però va passar. No és un somni. I quedarà per sempre. El Lleida es va classificar per als vuitens de final de copa superant la Real Sociedad en una segona meitat apoteòsica en què va marcar tres gols, aixecant un resultat global de 0-3 al descans. Els blaus van lluitar contra els descreguts, contra el destí, contra la lògica i, fins i tot, contra ells mateixos. La fe va transformar l’equip dels problemes amb el gol (feia 550 minuts que no veia porta) en una màquina que, vestida de quadribarrada, va ser capaç d’empetitir una entitat de primer nivell en la lliga espanyola.
Bojan Radulovic, el noi del planter que va marcar el seu primer gol amb la samarreta del primer equip, va ser la cara visible de la fita amb la diana en el minut 87. Però el Lleida va viure unes muntanyes russes abans d’arribar a aquest minut. Primer va plantejar un partit valent però no li va sortir res. La primera meitat, a banda del quart d’hora inicial, en què va provocar dos córners i va estar a punt de marcar en una centrada de Musa (7’), va ser un maldecap per portar la pilota a un altre lloc que no fos la seva àrea. La Real controlava el xoc i arribava com volia. Raúl Navas (20’) va rematar un córner al primer pal que va aturar Diego Rivas. El porter també va salvar un xut de Canales des del vèrtex de l’àrea que va botar en la rapidíssima gespa d’Anoeta –aquest fet encara va dificultar més la tasca dels de la Terra Ferma– i Eneko va salvar el gol de Juanmi en el refús (22’). Dos minuts després, va arribar el primer gol local en una segona jugada que va provocar que quatre jugadors locals estiguessin sols dins l’àrea: un d’ells, Diego Llorente, va rematar amb el cap a gol. Si en la primera diana el Lleida no va mostrar gaire oposició, en la segona Juanmi tampoc va tenir gaires dificultats en una simple desmarcada a 40 metres de la porteria; la passada en llarg i una definició de manual davant del porter van fer la resta.
Sense presses
Durant el descans, Albadalejo va proposar als seus jugadors un objectiu accessible: guanyar el segon temps. El tècnic, tal com va dir als jugadors, era conscient que si arribava el primer gol d’hora qualsevol cosa podria passar. Com si l’entrenador mateix hagués escrit el guió, en onze minuts els blaus van foradar la porteria de Toño per primer cop. Una pèrdua de Vela va continuar en una jugada col·lectiva i va acabar als peus del lateral Núñez, que va creuar molt bé la pilota davant Toño. L’escenari va canviar perquè el Lleida es va fer gran, molt més que el seu rival. Però no va haver-hi ni temps d’assimilar-ho, molt abans que el cansament dificultés encara més la fita, que els blaus van fer el segon. El control llarg de Musa dins l’àrea va ser una trampa per al porter Toño que el va fer caure dins l’àrea. El penal, claríssim, el va transformar Manu Molina, que ja sap el que és jugar a primera divisió.
El segon gol va donar pas a un partit lleig amb un equip atemorit contra un altre de cansat. Rivas només va haver d’intervenir en un xut de Canales amb la dreta que va anar molt centrat, mentre que el Lleida no tenia esma per generar ocasions. Les substitucions se succeïen a la recerca de cames fresques i Albadalejo va decidir arriscar-se: va treure del camp Marc Nierga, davanter veterà i referència de l’equip, i va posar-hi Bojan Radulovic, de 18 anys. I el juvenil no va fallar. Una centrada de Manu Molina va anar directa al seu cap i va superar per dalt Toño. L’apoteosi en el minut 87. El Lleida serà en el sorteig del 5 de desembre amb quinze equips d’elit més. Perquè va passar. No és un somni. I Anoeta serà per sempre.
ELS VESTIDORS
Notícies
Dimarts,30 abril 2024