Futbol
Copa
La història entre bastidors
Els protagonistes de la remuntada contra la Real expliquen, en primera persona, els detalls de la gran fita
L’equip va entrar a Anoeta amb ‘Mi gran noche’, de Raphael, i ara és un talismà
El Lleida va escriure un nou capítol de la seva història amb l’apoteòsica remuntada que va protagonitzar contra la Real Sociedad, classificant-se per als vuitens de final. L’entrenador, Gerard Albadalejo, el defensa Eneko Satrústegui, el migcampista Manu Molina i els davanters Jorge Félix, Bojan Radulovic i Jordi Martínez expliquen com es va cuinar, entre bastidors, aquesta fita històrica.
A l’autocar
Eneko: “De sobte, a l’autocar, va començar a sonar Mi gran noche, de Raphael.”
Albadalejo: “Normalment, els jugadors sempre volen posar música moderna, de reggaeton. Però el xofer els va posar aquesta cançó.”
Molina: “Ens vam estranyar i fins i tot ens queixàvem, però a partir d’ara es quedarà. Serà talismà.”
Abans del partit
Jordi Martínez: “La frase que es va repetir més va ser que s’hi havia de creure, i que si no hi crèiem, que no valia la pena jugar el partit.”
Molina: “No era un mal resultat en l’anada. Teníem possibilitats.”
Durant la primera meitat
Albadalejo: “Havia estat més que correcta. Amb 0-0 havíem tingut una ocasió per marcar, però ells van pressionar amb una alineació molt potent.”
Molina: “Vam tenir la desgràcia dels dos gols. Llavors, ho veia perdut.”
En el descans
Radulovic: “El mister ens va dir que no podíem marxar sense guanyar una de les parts.”
Albadalejo: “Si érem capaços de marcar un gol, estàvem convençuts que n’arribaria un altre.”
Eneko: “Volíem marcar un gol i crec que en general era el que necessitava l’equip, perquè feia molt temps que no marcàvem.”
La segona meitat
Félix: “Pressionàvem a dalt, i a ells els costava treure la pilota. Nosaltres la recuperàvem bé. I va arribar el gol. Si fèiem el primer i el segon, el de la victòria havia d’arribar.”
Molina: “Volíem jugar més la pilota, movent-la a banda i banda, jugant a dos tocs. Amb el 2-2, ens vam mirar i vam dir: «Va, que ara podem.» Ells també estaven malament, amb els braços abaixats.”
El gol
Radulovic: “Quan vaig rematar, vaig veure que anava massa alt. Pensava que no entrava. Però baixava i baixava i aleshores vaig veure que entrava. No sabia on anar a celebrar-ho. Si a l’esquerra o a la dreta. Aleshores, vaig veure tota la banqueta sortint i vaig córrer cap a ells.”
La celebració
Eneko: “El mister ens havia promès en el descans que si passàvem, es ficava a la dutxa amb roba. Vam ser bons i vam deixar que es tragués les sabates.”
Félix: “No es pot descriure el que vam viure. Tots abraçant-nos, cantant, ningú volia marxar del vestidor.”
El futur sorteig
Albadalejo: “Volem l’equip que ompli més el Camp d’Esports i que pugui ajudar més el club. I que puguem visitar els millors estadis.”
Molina: “Madrid, Barça, Atlético... El que importa és que hem guanyat; el que ens toqui serà benvingut.”
Publicat a
Notícies
Divendres,3 maig 2024