Dins del meu cap sabia que en el futur volia ser entrenador, perquè em motiva i crec que estic preparat, però la veritat és que no tenia pensat que anés tan ràpid. Tenia un any més de contracte amb l’Elx com a jugador i algun més per integrar-me d’entrenador, però no comptava amb el descens, que va ser bastant traumàtic i em va trastocar tots els plans. Tot i el descens em van voler renovar, però no em veia capacitat per continuar; llavors tenia molts dubtes i em va trucar Bordalás per proposar-me anar amb ell, va anar tot molt ràpid. Vaig prendre aquesta decisió i aquí estic, i la veritat és que no em puc queixar de com ha anat tot plegat.

Sí, som gent, ja que entenem que en la categoria que estem necessitem tenir bastanta gent en el cos tècnic. Jo continuo formant-me i intento aportar tot el que puc, ja fa anys que tinc els tres nivells d’entrenador i la meva intenció en el futur és ser primer entrenador. El primer any de fer el pas de jugador a tècnic sempre és complicat, però en el meu cas ha estat un pas important i bo, he tingut la gran sort d’entrar a primera divisió i amb una formació bona.

Exacte, aquesta és la quarta etapa que coincidim. En les tres primeres jo era jugador i sempre he tingut una relació professional molt bona amb ell. Bordalás ha confiat en el meu treball i quan va veure que jo quedava lliure de l’Elx va pensar en mi per estar en el cos tècnic. Sé com és ell i quines són les seves idees de futbol, fa anys que ens coneixem i tenim molts punts en comú, i això també ajuda.

Això que és polèmic és una cosa que nosaltres tampoc acabem d’entendre, ja que per exemple crec que tenim un joc molt semblant al del Girona, perquè som dos equips molt intensos, amb intel·ligència per saber manegar els partits. No som el mateix equip pels jugadors i pel dibuix tàctic d’un i altre, però no som un equip violent. A primera cada vegada hi ha equips mes físics i tàctics, però no som violents ni nosaltres ni el Girona, que he llegit que és l’equip al qual ensenyen més targetes. És futbol modern.

Sí, estem contents de com estan funcionant les coses. Dels quinze partits que hem jugat hem competit en tots, i en els cinc que hem perdut mai hem perdut per més d’un gol i sempre hem tingut possibilitats per guanyar o empatar, així que estem satisfets de com està responent l’equip. És el que volem, que els jugadors entenguin els missatges que des del cos tècnic intentem transmetre. La classificació diu que tenim 20 punts, però també que no ens podem relaxar, perquè queda molta competició i els equips que venen per sota voldran escalar en la taula. La taula és la referència per saber que estem fent les coses bé, però que no hi pot haver confiances.

Això d’Europa són paraules majors, no m’atreviria a dir ni una cosa ni l’altra, només hem de pensar a sumar de tres en tres. El pitjor per a nosaltres i per al Girona és parlar del que pot passar en el futur, ja que queden moltes jornades i poden passar moltes coses. L’únic que està a les nostres mans és el que pot passar aquesta setmana, i així anar fent fins al final.

No, els continua gran part de la base del curs passat, tenen el mateix entrenador i les idees i el sistema de joc molt clars. No m’ha sorprès en l’aspecte de la intensitat, els jugadors van tots a l’una, lluiten sempre i tot això et dona un cert avantatge respecte als equips que no ho tenen. Per exemple, el Girona va guanyar el Madrid perquè va competir molt més, va ser més intens…, el més normal és que estiguin on estan. Els jugadors creuen en el missatge de l’entrenador, la majoria d’ells fa molt de temps que juguen junts, amb el mateix sistema, i això suma moltíssim. És un equip que no és cap casualitat que estigui funcionant.

Al final els partits es preparen no només pel sistema de joc del rival, sinó també pels jugadors que tenen, per la identitat..., una mica per tot. Sabem que el Girona juga amb un sistema de joc diferent del de molts equips, però al final són els jugadors els que fan que el sistema sigui diferent i el posen en pràctica.

No t’ho sabria assegurar ben bé, ja que aquest sistema té les seves coses bones i també mancances, però això passa amb tots. Sí que els permet atacar molt per les bandes i crea incertesa. Si els jugadors tenen intensitat, estan atents i viuen els partits intensament, tots els sistemes són bons, i també passa al revés.

Doncs no et pensis, hi vaig jugar algun partit molt esporàdic i no em vaig sentir gaire a gust, perquè si no hi estàs habituat és més difícil saber manejar les distàncies. Jo sempre m’he trobat millor jugant amb una defensa de quatre, però també és pel costum. El Girona fa molt de temps que juga així i els jugadors ja ho tenen molt més assimilat i automatitzat, i això fa que sigui més fàcil.

En tinc records meravellosos, va ser només un any però va ser molt bo. Teníem un molt bon equip, amb l’actual president del Girona, en Delfí Geli, en Javi Garcia, en Diego Ribera, en Nan Ribera, en Raúl Valencia, amb el qual fèiem parella de centrals, en Matamala, en Melero, l’Agustín Tato Abadía d’entrenador… Teníem un equip molt bo per a segona B i, tot i que podríem haver pujat, no vam poder fer el play-off d’ascens. Vaig estar-hi molt a gust, també a la ciutat, ja que estava a prop de Barcelona, on vaig néixer.

Va venir l’Alacant insistint bastant per fitxar-me i vaig parlar amb el president i el director esportiu d’aleshores, que era en Narcís Julià. Vam estar parlant i em volien renovar, però no vam arribar a un acord i finalment vaig marxar a l’Alacant, on precisament hi havia en Pepe Bordalás d’entrenador.