La primera, a dins

Tot i recuperar Bernardo, Machín va confiar l’eix de la defensa als tres jugadors que havien mantingut el zero set dies abans al camp de l’Espanyol. Amb Timor de central, el buit de Pere Pons al mig del camp el va cobrir Aleix Garcia, que va formar un doble pivot eminentment constructiu amb Granell. El partit va començar calent –Undiano no va veure dins l’àrea un cop de colze de Cala a Portu que va acabar enfurismant força el jugador del Girona– i ja no es va refredar. La segona acció remarcable ja va ser el desè gol en la lliga de Stuani, que va rematar de cap una centrada amb la dreta de Mojica i va deixar el Girona amb el vent a favor.

El Getafe no es va moure del guió inicial malgrat encaixar l’1-0 i els madrilenys van voler portar el partit al terreny de la confusió empastifant-lo tant com van poder. No era una mala opció per impedir que el quadrat creador del Girona –Aleix, Granell, Portu i Borja– funcionés, però amb el resultat en contra, als visitants potser els calia alguna cosa més. La primera part va discórrer sempre lluny de les àrees, amb Bounou i Guaita pràcticament sense haver d’intervenir. Les principals amenaces del rival –Jorge Molina, Ángel, Portillo i Amath– també es van fondre en l’entrellat defensiu dels locals. En la primera part no hi va haver ni tres passades seguides ni tan sols una mica de virtuosisme.

Domini visitant estèril

Era d’esperar una millora del Getafe, tot i que Bordalás va trigar vint minuts a posar Montero i Gaku sobre la gespa per intentar aprofundir per les bandes, cosa que va obligar a extremar la vigilància pels carrils de Maffeo i Mojica. Machín havia mogut fitxa uns minuts abans obligat per la lesió de Borja García, que ahir va tenir un partit desagraït i amb poc protagonisme perquè la pilota mai no va tenir amo. El moviment del tècnic local va ser clarament de contenció situant Bernardo a l’eix i avançant Timor per reforçar la sala de màquines i començar a sembrar de romegueres la zona de creació visitant.

El Getafe va aconseguir inclinar el camp, però amb prou feines va trepitjar l’àrea amb perill. Bounou va tenir probablement el partit més plàcid del curs i va ser diligent atrapant un parell de pilotes a l’olla. Els visitants no van estar fins ni tan sols a l’hora d’executar l’estratègia. I la seva parella de davanters, com molts altres jugadors del Getafe, va acabar enutjada amb l’àrbitre i els jugadors rivals per justificar la pròpia impotència davant un rival que no va perdre la concentració i que amb un sol gol –igual que al camp de l’Espanyol– en va fer prou per guanyar.