Entre els nombrosos missatges de felicitació pel hat-trick contra Las Palmas, Michael Olunga va rebre el del president de Kenya, Uhuru Kenyatta. “En vaig rebre molts. També del primer ministre, d’altres parlamentaris i de molta altra gent. Només vull mirar de representar amb orgull la bandera del país arreu”, explica el davanter, amb un to tranquil i discret en anglès. Olunga ha jugat a Suècia, a la Xina i ara a Girona, però no va marxar del seu país fins al febrer del 2016. A Kenya, va anar progressant fins a ser nomenat jugador més valuós de la lliga el 2015. I això que els seus pares no veien gens clar que es dediqués al futbol. “Era un noi intel·ligent, i per això vaig estudiar enginyeria. Potser ells van pensar que el futbol podia interferir en l’educació i ser un problema. Però Dé u tenia els seus plans i em va permetre fer també alguna cosa en el futbol”, explica el jugador.

Al Djurgadens de la lliga sueca, va trigar a fer-se veure. “Els primers mesos no vaig marcar i van ser temps difícils.” Però es va destapar, va fer dotze gols en tres mesos i va provocar que el Guizhou Hengfeng pagués uns 4 milions d’euros per endur-se’l, abans de cedir-lo l’estiu passat a Montilivi.

Tot i viure la seva tercera experiència lluny de casa, Olunga Ogada manté contacte amb familiars i amics. “Em segueixen molt i els agraeixo el suport que em donen.” El davanter, que va formar part de la llista dels 30 aspirants a la pilota d’or africana del 2017, té clar que s’ha convertit en una mena d’ambaixador. “Kenya no ha produït gaires jugadors de nivell top. Quan ets fora i representes el país en grans estadis d’una lliga tan competitiva com l’espanyola, estàs representant també els joves i els nens que estan buscant alguna cosa així. Si els ensenyes que treballant dur tot és possible, ells voldran emular-te. Per això has de fer tot el possible per millorar i ajudar les generacions futures.”