Dos estils, un desenllaç

Entre el Barça-Girona i el Girona-Barça, Machín només va fer quatre canvis en l’alineació i un va ser a la porteria (Bounou per Iraizoz). Els altres van ser a la sala de màquines (Aleix Garcia va ser titular a Montilivi i Àlex Granell al Camp Nou), a la mitja punta (Douglas Luiz va jugar en la primera volta i Borja García en la segona) i a dalt, sempre sense Stuani (Olunga va jugar al camp del Girona i Choco Lozano ho va fer al camp del Barça). En l’onze de dissabte del Girona, deu futbolistes de l’onze –tots menys Bernardo– jugaven a segona A.

Pablo Machín va optar al Camp Nou perquè es veiés un Girona més recognoscible que no pas el de la primera volta contra els blaugrana, amb un dibuix asimètric pel marcatge individual de Maffeo a Messi i per la presència de tres suplents, Aleix, Douglas i Olunga. Posteriorment, el mateix tècnic va reconèixer que enmig d’una setmana de tres partits havia prioritzat els compromisos del Leganés i el Celta. Malgrat tot, en el 0-3 a Montilivi, dos dels gols van ser en pròpia porteria i Messi va tenir un dels partits més desagraïts. Al Camp Nou, la valentia del Girona –defensa avançada i Maffeo lluny de Messi– va acabar amb golejada. Però plantant l’autocar, el partit també hauria acabat probablement amb derrota.

Ni el 0-3 ni el 6-1 fan mal contra un equip que està en un altre nivell i que té un tal Leo Messi. I tant li fa si el plantejament és atrevit o més conservador.