3a divisió FEF

XAVI MOLIST

ENTRENADOR DE L’EQUIP DE FUTBOL DE L'HOSPITALET

“No pujar seria una putada, no un fracàs”

Molist veu amb optimisme la situació de l’equip, tot i que lamenta no tenir possibilitats de lluitar pel lideratge

A l’estiu, després d’aconseguir l’ascens a tercera amb l’Horta, Xavi Molist [Girona, 6/2/1977]va fer un salt en la seva curta carrera a les banquetes i es va embarcar en l’ambiciós projecte de l’Hospitalet, que té l’objectiu de tornar a segona divisió B un any després d’haver-ne descendit. Passat l’equador del campionat i amb l’equip situat en la segona posició de la taula, és moment de fer balanç d’aquests primers mesos.

Han tingut moment bons i d’altres de no tant, però han viscut gairebé tota la temporada instal·lats en la zona de promoció d’ascens. Està satisfet de com ha anat el curs fins ara?
La segona posició és molt bona, és evident, però potser ens hauria agradat estar més a prop de l’Espanyol B i tenir més opcions d’acabar primers. Però és totalment mèrit seu: en una lliga que costa tant guanyar, ells encara no han perdut ni un sol partit. Encara que haguéssim fet una temporada gairebé perfecta, seria molt difícil igualar els seus registres...
Vostè ja estava acostumat a l’Horta a lluitar per les primeres places i a ser un dels equips capdavanters de la categoria, però allò era primera catalana. Aquí a l’Hospitalet tot deu ser molt diferent...
Aquí entrenem cinc dies a la setmana, disposem de tot el camp i treballem com un club professional. Jo arribo a les 10.30 h i me’n vaig a les vuit del vespre i quan els jugadors arriben s’ho troben ja tot preparat. Això, per a un entrenador, és un luxe. A l’Horta feia i desfeia com volia, aquí en canvi tinc un director esportiu, una comissió esportiva... És diferent.
I, sobretot, té un vestidor de jugadors professionals, la majoria amb experiència en categories superiors, fins i tot a primera. Molta qualitat, però també molts egos...
És molt important saber gestionar el vestidor, que tothom estigui més o menys content. Només en poden sortir onze d’inici i imagino que el número 12, 13 i 14 no estan contents, i encara ho estaran menys els que es queden a la graderia, però han d’entendre que això és un equip i que l’objectiu final és que juguem la promoció d’ascens per intentar pujar. Però sí, la dificultat més gran segurament és saber gestionar tots els egos.
I després hi ha altres situacions incontrolables que van sorgint al llarg de l’any, com el cas de les apostes, que els va esquitxar de ple, amb la detenció d’Òscar Sierra. Deu ser una situació ben complicada...
Sí, ho és i com a entrenador l’has de saber gestionar. Però per mi fora part del procés d’aprenentatge constant que vivim els entrenadors. Aquest any m’he trobat amb aquesta situació i, potser, si em torna a passar en un futur la gestionaré millor. D’això es tracta. Aquest any he après moltes coses i l’any que ve n’aprendré més.
Parlava abans de l’objectiu de pujar. Seria un fracàs no fer-ho?
Home, no pujar seria una putada. Fracàs jo entenc que seria no jugar la promoció d’ascens. Primer juguem-la i després ja veurem si tenim l’encert i aquell puntet de sort que es necessita per pujar. Però sí, l’objectiu del club, dels jugadors i meu és l’ascens a segona B.
De moment van pel bon camí, però viure amb la pressió de ser un dels grans i haver de guanyar sempre tant sí com no també deu ser complicat?
Anem a qualsevol camp i els rivals es repleguen al darrere i esperen la seva jugada per fer-nos mal al contraatac. I aquí tots els equips tenen jugadors de qualitat que et poden fer mal. Si fóssim un conjunt de la zona mitjana seria molt més fàcil jugar.
I a casa, que tenen un camp gran ideal per desenvolupar el seu futbol de toc, tenen el problema de la gespa, del qual s’ha queixat sovint
Sí, és el gran handicap. Costa molt que la pilota rodi bé, per això de vegades juguem millor a camp contrari. Tenim un equip pelotero, que li agrada associar-se, jugar en curt i ara últimament també en llarg, però necessitem fer quatre tocs quan se’n podrien fer dos, i això fa que el joc sigui molt més lent. Els jugadors la teoria se la saben de memòria, però si després la pilota no bota bé...
I en cas de pujar, veu el club preparat per tornar a segona B després d’un últim any en la categoria complicat?
Totalment. El club està creixent i està fent les coses ben fetes després de superar una situació crítica. L’Hospitalet és un club històric i fa ben poc no es controlaven tots els detalls, però la cosa està millorant molt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)