Estic completament segura que arribarem a un acord. És molt important per a la ciutat tenir el Girona, igual que per al Girona, estar a Girona.

No. Tard no, perquè fa molt que hi estem treballant. Des d’abans de l’ascens. Encara no sabem la fórmula jurídica sobre si serà un nou conveni o una concessió. Però ara que tothom sap quines són les seves necessitats, sobretot el Girona, s’ha creat un equip concret per concretar els acords i tancar-los.

Més que converses, ja són aportacions de dades i projectes específics sobre les necessitats del club.

Algunes d’aquestes coses són previsibles i molt adequades, perquè tots entenem que Montilivi tingui una zona d’oci, amb restaurants, espais per a la venda de marxandatge i altres iniciatives... Són peticions absolutament normals que no són de difícil acord polític, tot i que sí de lenta burocratització. Tots sabem que administrativament hi ha uns tempos i que qualsevol modificació d’usos que hi pugui haver pot alentir les coses.

Barra lliure, és clar que no. Però nosaltres serem receptius i ells, segur que tot el que demanin serà raonable.

És que al juny s’acaba el contracte de concessió i necessitem establir el nou marc. Ja he dit que els tempos administratius no són els d’una entitat privada, sinó més lents. El Girona no va tard, però s’ha de córrer perquè necessitem ja el projecte exacte i les dades exactes per donar el vistiplau a la viabilitat.

Jo no prenc decisions pel que digui un altre grup. Però abans que ningú digués res, sempre he manifestat que tractant-se de l’equip i l’entitat que és actualment el Girona, no tenia sentit que l’Ajuntament continués fent les mateixes aportacions. El Girona ara és un club potent i musculat econòmicament, i abans, no. Però això ja ho vaig dir des del minut 0. I per això no entenc el comentari d’alguns grups polítics.

Totalment. Em sembla enraonat que el club freni algunes inversions fins que no hi hagi l’acord ferm de la cessió de l’estadi. Jo, que m’agrada ser cauta, faria el mateix. De tota manera, crec que a les dues bandes estem tranquils perquè tot acabarà bé.

Aquesta és una cosa que no podem decidir ni el club ni l’Ajuntament. Per voluntat, estaríem encantats de cedir-los la instal·lació tant de temps com volguessin o necessitessin. Però és cert que hi ha uns requeriments legals que han d’establir la viabilitat econòmica de les concessions per poder-les quantificar en temps. I sobre la base d’aquests paràmetres surt un determinat número d’anys. S’ha de veure si poden ser vint, quaranta, cinquanta...

Molt bé. Més que res perquè s’ha demostrat que era una mesura urgent i adequada, ja que les grades s’omplen cada dia que hi ha partit Tot i que l’ideal seria fer unes obres i accions més consolidades i fermes.

Han aguantat perquè l’empresa que ho ha fet és una de les més potents del món en graderies retràctils. I és evident que tots ens hem assegurat, el club i l’Ajuntament, que tècnicament fos una actuació impecable perquè la seguretat és prioritària. Aquest també és un valor que s’ha de reconèixer al Girona, que en cada pas que fa està demostrant seriositat i responsabilitat.

Nosaltres els donarem suport en tot el que puguem. Entenc que el Girona i l’Ajuntament han de tenir uns lligams estretíssims i ha de ser una relació win to win. Tot el que estigui a la nostra mà mirarem de fer-ho.

Sí. Ningú no pot dir el contrari. I és totalment cert que l’estadi, malgrat ser un equipament municipal, no ha estat una prioritat per a nosaltres mantenir-lo com una instal·lació de primer nivell. La prioritat de l’Ajuntament, i encara més en els últims temps, ha estat sempre les persones i evitar que patissin els efectes de la crisi.

Sí. Pel projecte que expliquen, el club vol transformar totalment Montilivi. I me’l puc imaginar molt canviat, perquè en la construcció ara tot és possible. Tot és voluntat d’invertir-hi més o menys.

No ho sé. El que existeix, existeix. Però hi ha solucions per a la uralita i per a tot. Per sort, el Girona és ara una entitat potent i podrà assumir els canvis que cregui convenients.

És clar que no es pot tancar la instal·lació dos anys i tornar-la a obrir. L’equip no pot deixar de jugar-hi partits.

Tot el que sigui una cosa raonable, i tant que sí! L’Ajuntament i tothom. No estem parlant d’una actuació desorbitada, però sí d’una zona que aglutinarà molta gent, sobretot els dies de partit, però que també es podria consolidar els altres dies [proximitat amb la UdG].

Torno amb el win to win. És imprescindible per al Girona i per a Girona en el sentit identitari. I ells també ho manifesten així.

És cert que tenim un cert dèficits de terrenys al municipi. Però una cosa és on juga el primer equip, que és on t’identifiques, i una altra, on ha d’estar la ciutat esportiva. Fins i tot és positiu, des del punt de vista de voluntat de capitalitat generosa, que la ciutat esportiva pugui estar en alguna altra població veïna. Ens agrada que el club pugui abraçar tota la demarcació.

Descartadíssima.

No. Les dues parts [club i consistori] pràcticament som una. Volem exactament el mateix.

El tercer cap de setmana de partit a l’estadi ja va quedar afinat. Hem rebut moltes felicitacions de com s’ha organitzat la mobilitat. Sempre hi ha alguna crítica puntual de gent que voldria arribar més a prop. Hi continuarem treballant. No donem per finalitzat el dispositiu de mobilitat perquè continuem treballant amb la policia i els Mossos, que són els que estableixen els dispositius de seguretat, per veure si es pot acostar la gent una mica més a l’estadi. Però el més important és que hi ha hagut un canvi de xip. Són deu minuts o un quart d’hora caminant des del centre. I entenc que algun usuari s’hagi enfadat si s’ha trobat una multa al seu cotxe, però de vegades la gent no és conscient que hi ha una normativa i zones on no es pot aparcar.

Estem feliços de com està anant la temporada. És evident que si l’objectiu que es plantejava era mantenir-se a primera, aquest ha estat superat substancialment. Si ja ens sentíem orgullosos del que vèiem, la situació actual ja és d’exultació. Els gironins estem molt contents i orgullosos de l’equip, però sobretot de la manera com juguen. Ho fan de manera valenta i fins al final, sense rendir-se mai. Veure jugadors amb aquests valors ens commou i fa que ens els sentim com a propis. I la imatge que l’equip està transmetent a fora és molt lloable.

Vull ser cauta i no posar massa pressió, però per la temporada que està fent l’equip no ho veig gens impossible i seria una satisfacció enorme. Però passi el que passi ja n’estem molt orgullosos. Anar a Europa seria una gran notícia ,i si no hi anem, no passa res...

Jo no soc ningú per donar consells, però sempre amb Machín, sense cap dubte. Ell és qui ens ha portat fins aquí.