Girona
IVÁN LÓPEZ
LATERAL DRET DEL LLEVANT
“La gana per tornar a jugar la mantinc intacta”
“Em vaig fer un trencament d’encreuats complicat i atípic, ja que els dos meniscos estaven afectats”
“No està res fet, però aquestes dues últimes victòries han estat clau”
Quan va començar el curs, l’objectiu del Girona era la salvació. La sorpresa ha estat grata, ja que tinc estima al club i a tota la gent
Iván López (València, 23/08/93) està vivint un autèntic calvari per culpa de les lesions. L’exjugador del Girona durant el curs 2013/14, el primer de Pablo Machín a la banqueta, que es va saldar amb la permanència a segona A després d’un final dramàtic, ha tingut problemes al genoll, la temporada passada es va perdre molts partits per una lesió a la clavícula i enguany, el trencament dels lligaments encreuats en un entrenament ha posat fi a l’actual campanya del futbolista, que ja pensa a tornar de nou en la pretemporada.
Primer de tot, el més important, com es troba?
Estic molt il·lusionat i amb ganes d’arribar al final de la recuperació per tornar encara més fort que quan me’n vaig anar.
Imagino que en lesions així no es marca cap termini?
Ara fa cinc mesos i mig que estic lesionat. Em vaig fer un trencament d’encreuats complicat i atípic, ja que tots dos meniscos estaven afectats, però ara la cosa està millor. El teermini no és de sis mesos, sinó de vuit o vuit i mig. He d’intentar evitar cap contratemps. Aquest any ja no jugaré, i només penso en l’any vinent.
Quin calvari. Diversos problemes al genoll, el curs passat la clavícula...
Això només em pot fer més fort. Si m’enfonso no en trauré res positiu, de tanta lesió. La gana que tinc per tornar a ser futbolista la mantinc intacta.
Quina llàstima, ja que va començar el curs com a titular.
Vaig començar molt bé i l’equip també. El nivell en què estava era molt bo, em sentia molt bé i tenia força marge de millora pel que fa al físic. Va arribar la lesió i em va frenar en sec un any que era molt il·lusionant per a mi, per com havia començat.
Com ha comentat, l’equip va començar bé, la primera derrota no va arribar fins a la sisena jornada però després, un triomf en 22 jornades, quinze partits sense guanyar... Què va passar?
Els equips solen tenir ratxes negatives durant el curs, però la nostra es va allargar massa. En partits clau no vam tenir sort per errades nostres o externes. Ara hem aconseguit dues victòries consecutives que ens permeten respirar una mica i treballar amb més il·lusió i tranquil·litat.
Vital el canvi de tècnic i les dues darreres victòries, doncs?
No està res fet, i això dona moltes voltes, però aquestes dues victòries han estat clau. Depenem encara més de nosaltres.
Veient com està la part baixa, el marge de sis punts és definitiu?
És un bon marge, no ens enganyarem, però no ho hem de veure d’aquesta manera, sinó com una oportunitat de poder tancar l’objectiu com més aviat millor. Cada partit és una oportunitat de sumar tres punts, tenim enfrontaments directes contra Las Palmas i el Màlaga, i allà es pot decidir tot.
L’ha sorprès la brillant temporada que està fent el Girona?
Sí, una mica sí. Quan va començar el curs, l’objectiu del Girona era la permanència en la categoria. La sorpresa ha estat grata, ja que tinc estima al club i a tota la gent de Girona. Pensàvem que seria un competidor per la permanència, els desitjo triomfs, però després del partit d’avui.
Vostè ja va coincidir amb Machín i en els inicis del seu sistema. Com s’ha treballat i evolucionat per fer-lo efectiu a primera?
És un sistema que ja va començar quan jo era al club. El mister l’ha anat polint i evolucionant, i està donant uns resultats bons.
Pel seu perfil, la posició de carriler li va de luxe, no?
Al Llevant, amb Lucas Alcaraz, ja vam jugar amb carrilers i em sentia còmode, ja que ataques molt i t’alliberes una mica de defensar gràcies al central més perfilat a la banda.
Quin drama, aquell any, amb el Girona.
I quin final de conte de fades. Vam aconseguir quedar-nos a segona A, i des de llavors el club va lluitar per pujar a primera fins que ho van aconseguir. Potser va ser un punt d’inflexió per al club.
Després de l’aturada, costa reiniciar la competició?
El futbolista sempre vol jugar partits. Els que no van a la selecció ja els juguen, però els que es queden entrenant-se tenen ganes del cap de setmana. Les setmanes se’t fan llargues.
Els tres precedents d’aquest curs, serviran d’alguna cosa?
Serà la quarta vegada que ens enfrontem al Girona i jo no n’hauré jugat cap [riu]. Crec que serviran d’alguna cosa, ja que ens enfrontem a un sistema diferent per quarta vegada i no serà tan nou per a nosaltres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024