Si m’ho diuen a l’estiu no m’ho hauria imaginat, tots dos estan fent una temporada increïble. Són dos equips que demostren que fent les coses bé i amb seny es poden aconseguir moltes coses, fins i tot a primera divisió. Que en el primer any a primera el Girona estigui on està crec que se li hauria de donar encara més valor del que se li està donant, i pel que fa al Getafe conec bé la casa, vaig tenir la sort de poder pujar a primera amb ells. L’altre dia vaig estar allà i segueix el mateix president, també la Luz, la cap de premsa... és com una família. Han fet les coses bé, agafant un bon tècnic, un bon director esportiu com en Ramon Planes que mou el mercat com ningú, i tot plegat els permet estar així de bé. Per a mi és un orgull veure aquests dos equips allà on estan.

Sí, serà un partit molt difícil, perquè el Getafe a casa és un equip molt fort, molt intens, crec que és el pitjor camp per anar a jugar-t’hi alguna cosa.

Crec que el Girona ha de ser el mateix equip que sol ser sempre, el que passa que l’entrenador del Getafe els porta al límit, inclús al límit del reglament, són jugadors que ell coneix perfectament, se’ls ha fet molt seus... Però no tinc cap dubte que el Girona competirà a Getafe, encara que els costarà.

El que estan fent és de bojos, sobretot l’adaptació que estan tenint a primera. El que estaven fent a 2a A els ha servit per triomfar a primera, això és el que més m’ha impactat. Normalment puges a primera i penses que s’haurà de canviar tot, fitxar molts jugadors.... però el Girona no. Crec que la base és a la banqueta, l’èxit de tot, a part dels jugadors, està en Pablo Machín. I també que el club ha posat unes bones bases, i també és per treure’s el barret amb el director esportiu, Quique Cárcel, que ve de picar pedra i això també és molt important, tenir els peus a terra quan puges a primera i tenir les coses clares. Me n’alegro perquè s’ho mereixen.

No sé si ja estan al sostre, o que son capaços de posar-se a Europa, que ja seria l’hòstia. A partir d’aquí no sé de que serà capaç el club i que voldran fer, però el sostre si no l’han tocat aquest any ja poc li queda.

El millor record de la meva carrera. He tingut la sort de viure tres ascensos, dos a 2a B i un a primera divisió, i la sensació és gairebé com la de ser pare, és brutal. Vaig tenir la sort d’aconseguir-ho i a sobre jugant molt.

Exacte, en el meu cas tenia un any més de contracte i vam parlar de renovar, però el Getafe va fitxar Pernía i a mi em va trucar l’Elx per anar a segona A amb un contracte de tres anys i bones perspectives. Si m’hagués enganxat amb 22 anys m’hauria quedat, però vaig preferir anar a assegurar, tot i que no jugar a primera és de les poques espines que em van quedar clavades en el futbol. Pel que fa a Uribe, ell no comptava pujar i abans va començar a moure el mercat i el president se’n va assabentar. Al final vam acabar pujant i la imatge de la plaça de Getafe a rebentar i la gent cridant “Uribe, quédate” i el president i el mister mirant-se va ser brutal, encara la recordo.

Sí, la de Kiko Ratón. Del Girona també em va quedar l’espina clavada que aquí, a casa, és on menys vaig jugar gairebé. M’hauria agradat aportar molt més.

Sí, és una altra història diferent, però no deixes d’estar relacionat amb el futbol. Et vas acostumant i la veritat és que estic content.

L’Àlex és el meu Ferrari, des que el vaig agafar amb 17 anys que segueixo amb ell, és pràcticament un fill per a mi. Crec que ja és a prop de tornar a primera, no crec que torni a jugar a segona A. On jugarà no t’ho puc dir perquè encara no s’està movent el mercat. Sí que el Girona s’ha interessat moltes vegades per ell, però també hi ha altres clubs, el Rayo també pot acabar pujant... Ja veurem, però és un jugador per ser top a primera divisió, això segur. Mai hem deixat de tenir contacte amb el Girona perquè és un jugador que sempre ha agradat a Montilivi, però a partir d’aquí dependrà del que vulgui fer el Girona i el Rayo, amb qui encara té un any més de contracte.

Són records bonics també, però quan jo estava jugant a nivell professional moltes vegades havia de prioritzar els clubs, per això només hi vaig jugar trenta i pocs partits, perquè llavors les seleccions solien jugar el cap de setmana i si a segona A te n’anaves a jugar quan tornaves ja t’havien pres el lloc. Ara la selecció andorrana està millorant molt, obtenint resultats, ja no encaixen aquelles golejades d’anys enrere. El nivell continua estant a anys llum de les altres seleccions, perquè la base de l’equip és l’Andorra de primera catalana, però l’altre dia per exemple van guanyar a Hongria i en l’aspecte físic s’està millorant bastant.