Són positives, dins els marges previstos. Posant la gent a to, integrant la gent nova en el gruix de l’any passat i coneixent-los més. I en els partits anar veient si el que treballem en el dia a dia es plasma amb encert. És una fase d’observació i de veure com s’assimila tot.

No. L’any passat la tasca era molt similar, el dia a dia no varia gaire. La planificació dels entrenaments, dur-los a terme, col·laborar entre tots dins el cos tècnic, que té gent molt qualificada... L’objectiu és fer-ho entre tots. Són dies de molt treball.

La veritat és que no, però és que estem en la fase bonica de la temporada, sense la pressió dels resultats. Quan comenci la lliga, segurament l’entrenador ja estarà més en el focus d’atenció. La relació amb els jugadors ara també és molt senzilla, tots estan molt il·lusionats i predisposats. Quan comença la competició tot s’enreda una mica, però tothom que hi està posat sap que els jugadors tenen objectius des del punt de vista individual i els tècnics, des del punt de vista grupal.

Sí, l’oportunitat hi és, perquè no havia estat primer entrenador. Però no ho visc com un tot o res, visc un canvi de rol amb naturalitat, amb la intenció de fer-ho el millor possible perquè al Reus li vagi bé. Si és així, és evident que des del punt de vista personal en sortiré beneficiat i em sentiré més realitzat. El moment m’ha arribat ara i la meva intenció és aprofitar-ho al màxim, però bàsicament perquè el Reus aconsegueixi bons resultats.

Sí, però no tant per aquesta estadística, sinó perquè conec el tarannà de la gent del club, sobretot dels màxims responsables. Són gent tranquil·la i que, dintre d’una competició tan exigent com aquesta, amb tants canvis d’entrenador, assumeixen les victòries i les derrotes amb naturalitat. També és veritat que jo aquí [des del 2014] he viscut una època positiva, i el desig és que continuï.

Sí, perquè hi tinc una relació molt estreta i sabia tot el que estava passant, i em va sorprendre molt perquè un dia o dos abans d’anunciar la decisió de marxar, en una conversa amb ell, donava per fet que es quedava. Hi va haver un gir de darrera hora que fins i tot a mi, que tenia molta informació, em va sorprendre.

Suposo que, coneixent com treballàvem amb l’Aritz, el club no va tenir dubtes. De fet, m’ho van comunicar de seguida que es va produir. Les coses van anar amb naturalitat per donar continuïtat al que s’estava fent.

La idea és continuar sent un equip atrevit i protagonista, molt sòlid defensivament. Cal millorar l’aspecte golejador, clau en la lliga dels tres punts.

Tot i que la idea de joc i el sistema, que estan molt consolidats, variaran poc, el més important és que els migcampistes siguin capaços de moure’s amb comoditat, que no els pesi la responsabilitat de portar la iniciativa, de moure’s en espais reduïts... Amb els que ja teníem i els nous hem consolidat molt aquesta parcel·la, amb molt nivell.

Per al Reus, com per a molts encara que siguin ambiciosos, és la salvació. És una categoria molt difícil, amb equips que han pujat sense ser favorits i grans projectes que estan a segona B. El primer objectiu és continuar consolidant-nos, estar en el futbol professional és molt important per a la nostra marca, però és evident que no renunciem a res. Si s’aconsegueix la salvació amb moltes jornades d’antelació, lluitarem per altres objectius.

Sovint donem poc valor al que tenim. Només cal tirar una mica enrere per veure que mai no havíem estat a segona A i que quan hi va haver l’ascens es va crear un gran ambient, es van viure moments bonics que van continuar el primer any a segona. En el segon s’ha vist frenat, com si hi estiguéssim habituats, i no és així. És una categoria molt bonica i el repte mínim ha de ser mantenir-nos-hi molts anys. Seria important recuperar les sensacions de l’ascens. Per a l’equip, tenir un gran ambient a casa és vital, i l’any passat en alguns partits vam tenir una certa decepció.