Girona
Marta Madrenas
Alcaldessa de Girona
“M’agrada la visió prudent del club”
“Amb la concessió, hi guanya tothom”, defensa l’alcaldessa de Girona, que entén que el club programi les obres estructurals a llarg termini
“Aviat es veurà que el Girona s’implica molt més del que està escrit en l’acord”, assegura
Ens agrada molt l’acord amb els Maristes. També és bo que el club vagi creixent formant gent a casa
El Girona acaba de pujar a primera i ha d’anar creixent. És bo que prengui la via de la rigorositat i la responsabilitat
Si em diguessin que en dos anys tindrien fetes inversions milionàries, potser em faria més mala sensació
Si l’equip competeix amb el mateix esperit, ja serà un èxit, estiguem una mica més amunt o una mica més avall
No n’hi ha prou amb el que s’ha fet fins ara pel futbol femení i tenim la voluntat de treballar per potenciar-lo més
com a alcaldessa de Girona, Marta Madrenas ha viscut un període intens de negociacions que van acabar amb l’acord de concessió d’ús de Montilivi al club per als pròxims 50 anys. La seva relació amb l’estadi i el Girona, però, ve de molt lluny, per una afició que manté des de petita i que sol viure des del seu seient a tribuna.
Està a punt de començar la segona temporada a primera. És optimista?
I tant! I ser optimista per mi és defensar la continuïtat a primera. Tot el que va fer l’equip durant la primera temporada va ser espectacular. Assegurar la permanència ja seria un èxit.
Que rutllés tan bé l’equip en l’estrena a primera pot ser contraproduent per les expectatives?
No ho crec. L’èxit és no baixar, mantenir-se. Tan bé com es pugui, és clar. Sempre vaig dir l’any passat que el valor principal va ser la manera com van afrontar els partits. Amb valentia, sense amagar-se, no només anant a protegir-se sinó anant sempre a guanyar. Ens identifica molt als gironins. Si es va amb aquest mateix esperit i ànim de sacrifici, per mi serà un èxit, estiguem una mica més amunt o una mica més avall.
L’esperit competitiu era molt propi del segell Machín. El canvi d’entrenador afegeix dificultat a l’exigència de la segona temporada?
No necessàriament. És evident que Machín, pel currículum a Girona, ens donava molta seguretat. Però estic convençuda que Eusebio també ha de poder tirar l’equip endavant amb la mateixa determinació.
També serà la primera temporada un cop firmada la concessió. Satisfeta amb l’acord?
Sí, és clar. Ens hem assegurat per una banda que hi hagi una continuïtat real de l’equip a la nostra ciutat, i per altra banda hem deixat que sigui el club que amb els seus propis recursos decideixi quina ha de ser la seva política, tot i que hem acordat una àmplia implicació social amb la ciutat, amb l’esport base, etcètera. Per tant, en tots sentits, estic contenta.
Va arribar a pensar en algun moment que no se’n sortirien?
No. No vam caure mai en el desànim per una única cosa. Si haguéssim tingut mai temptacions, les dues parts hem tingut sempre molt clar que tots dos sabíem que tancar aquest document era un guanyar-guanyar. Guanyar la ciutadania, guanyar el club. Un doble objectiu, que en definitiva era un de sol. Si hi podia haver desànim, això ens feia veure que segur que s’acabaria trobant una fórmula perquè es veiés la llum.
Considera que hi guanya tothom?
És aquesta la idea. I així ha estat. Per nosaltres, no és l’Ajuntament qui hi ha de guanyar, sinó la ciutat, la ciutadania. I ho veiem així. Hem aconseguit que la ciutadania i l’esport base i tota la ciutat en el seu conjunt hi surti guanyant. Per tant, nosaltres estem contents. Hi guanya tothom.
Han rebut crítiques d’altres grups municipals sobretot pel retorn del Girona a la ciutat. Què en diu?
En absolut hi podem estar d’acord. Hi ha molta implicació i molta voluntat d’implicació més enllà del que està previst en el conveni. No vull avançar res, però hi haurà alguns temes en què aviat es veurà que s’impliquen molt més del que està escrit.
En quin sentit?
N’he parlat molt amb ells. Vaig estar a Manchester i hi vaig veure quina és la voluntat d’implicació amb el teixit social i amb les persones fràgils i amb l’esport base. Es té com a filosofia d’empresa. I és la filosofia que volen seguir aquí. És cert que potser no tenien les mans lligades de l’obligació de fer-ho, però a nosaltres ens va semblar més adequat perquè crèiem que així aconseguiríem que fos una implicació amb molt més abast. I així es veurà aviat.
Les obres estructurals són molt a llarg termini. Com ho interpreta?
De manera correcta. Acaben de pujar a primera. Han d’anar creixent. S’han d’anar adaptant a la situació i han d’anar trobant les fórmules com a empresa que tinguin viabilitat. A Girona, lamentablement, estàvem massa acostumats a tenir Akasvayus. A mi m’agrada que no estirin més el braç que la màniga i que de manera prudent vagin prenent les decisions econòmiques i d’inversions que creguin necessàries. M’agrada aquesta visió prudent. A mi això em genera tranquil·litat i seguretat que són un club rigorós i que intenten fer les coses ben fetes. Si em diguessin que en dos anys tindrien fetes inversions milionàries, potser em faria més mala sensació.
Creu que si les coses van bé acceleraran aquests terminis?
Sí, però de mica en mica. En funció que ells vagin veient que sigui pertinent i que tinguin la solvència econòmica per assumir-ho. Quan les coses es fan de manera rigorosa i seriosa, dona seguretat. Quan les coses es fan d’altres maneres, volent en dos dies fer coses que segurament no serien lògiques, em crearien moltes incerteses. Per sort, prenen la via de la rigorositat i de la responsabilitat.
La tribuna és la zona que més reclama una actuació potent?
Potser sí, però hi estem bé. No passa res. És còmoda, és un estadi per ser de primera petit, proper, ets molt a prop dels jugadors... També té avantatges. Tot és millorable. És evident que és un estadi molt vell i que tindria molt sentit que s’anés remodelant tot. Però en funció del que ells vagin creient que els cal.
Com valora l’acord del club amb els Maristes?
És molt positiu. Són coses de les que ens agraden. Que es treballi donant oportunitats al nostre talent i que també puguin ser sortides professionals. A més, serà una fórmula com una mena de Masia a la gironina, que ens agrada en el sentit que es pot preveure que la voluntat del Girona és també comptar amb jugadors propis, formats des d’aquí. Això ens satisfà. Que no sigui un club artificial fent compres a l’exterior sinó que vagi creixent també formant gent a casa. Més que res perquè l’afició, quan els jugadors són del territori, t’ho sents molt més teu.
Lloguer al PGA, lloguer als Maristes... com valora que funcionin tant com a llogaters?
Això dels Maristes ho veig perfecte; crec que no podrien haver trobat una fórmula millor. A més, aquests futbolistes no quedaran aïllats, sinó que s’integraran amb altres joves en un espai docent i social. Respecte als camps d’entrenament, a vegades és difícil trobar terrenys. Girona, tota la demarcació, és un territori urbanísticament molt madur, i no és fàcil.
I la ciutat esportiva continua esperant. A la ciutat de Girona ho dona per impossible?
Serà molt difícil. Podria arribar a haver-hi una possibilitat d’un parell de camps, però gaire més, no. Tots som conscients de com està la nostra ciutat per terrenys. Hem explorat moltíssim, i està sent molt complicat.
Fa temps que parlava de la necessitat que el Girona potenciï el futbol femení. En això hi ha camp per córrer...
N’hi ha moltíssim, de camp per córrer. Però també tinc confiança que trobarem fórmules amb el Girona per potenciar-lo. N’estic convençuda. Crec que no n’hi ha prou amb el que s’ha fet fins ara, i crec que ells hi coincideixen. Per nosaltres és important l’esport femení, com ho és el de base, i tenim la voluntat de treballar braç a braç amb el Girona per potenciar-lo més i fer que el futbol femení també pugui ser important a la nostra ciutat.
La continuarem veient al seu seient en comptes de la llotja?
Segur que sí. Són moments de gaudi amb la família.
A la llotja, només en ocasions comptades?
Hi vaig anar quan va venir el president Puigdemont, i també en el partit contra el Real Madrid, perquè hi havia hagut molta tensió prèvia i vaig voler demostrar que no hi havia cap mena de problema.
Tampoc hi ha hagut cap conflicte com el que va viure a Fontajau, en què el subdelegat del govern espanyol va marxar?
No, no ha passat mai res. També és cert que jo sempre he anat a baix, al meu seient. M’agrada molt anar a la meva zona, amb gent amb qui fa anys que ens coneixem de coincidir a Montilivi. Vam patir junts les misèries de fa anys i ara que es tracta de compartir alegries, m’agrada estar tots junts, que no ens coneixíem però hem fet la relació allà. El futbol també uneix.
La convocatòria de Marta Madrenas
1. Un porter.
Isaac Becerra.
2. Un defensa.
Richy.
3. Un migcampista.
Pere Pons i Àlex Granell.
4. Un davanter.
Portu. És el preferit del meu fill.
5. Un entrenador.
N’hi ha molts, però per mi, Pablo Machín.
6. Un president.
Delfí Geli.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
El Girona-Madrid (2017/18).
8. El millor record a l’estadi.
Quan hi anava de petita amb els meus pares. Al final del partit, la gent del nostre voltant em deixaven llançar tots els coixins al mig del camp.
9. El pitjor malson.
El de més ràbia, el dia del Lugo. El desenllaç va ser molt dur. Però relaciono Montilivi amb gaudir, amb estones de disfrutar.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
Pere Pons i Àlex Granell. Tots dos són molt autèntics.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi. Ho tinc claríssim.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Possiblement entre 15.000 i 20.000 espectadors.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
A la ciutat de Girona, com a infraestructura compactada, és complicat. Però és clar que és una obra necessària.
14. Li agrada la nova samarreta?
Sí, m’agrada.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Com a suplent, sí. Però m’agrada com a principal mantenir les ratlles blanc-i-vermelles.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Machín ha estat el nostre heroi durant molts anys, però crec que Eusebio farà molt bona feina. Confio en ell.
17. Expliqui’ns una anècdota.
A part dels records de petita i de les bones estones a la meva zona, n’hi ha algun altre d’especial, com quan va venir el president Puigdemont just abans de marxar. Va ser molt emotiu. Em quedo, però, que quan vam pujar a primera, ens vam reunir el president Puigdemont, Joaquim Nadal i Anna Pagans. Els quatre alcaldes ens vam poder fer una foto tots junts, emocionats amb l’ascens històric a primera. És un moment institucional però també molt personal, de molta satisfacció.
18. El moment més important de la història del club?
Em quedaria amb l’ascens a segona A. Era un moment de molta transcendència, perquè si no hagués acabat bé, hi havia risc seriós de liquidació del club.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,31 octubre 2024