Girona
ENTORN BLANC-I-VERMELL
Jugador UCAM i exjugador del Girona
“L’evolució dels jugadors que venien de 2a és increïble”
“Em va sorprendre molt tot, com a tothom, me’n feia creus que poguessin fer-ho tan bé. Ja anaven ben encarrilats dels últims anys, però el nivell va ser espectacular”
“Crec que primer s’ha de tocar de peus a terra”
Albert Vivancos, Vivi, encetarà la seva segona temporada a l’UCAM Múrcia (2a B) després de desvincular-se del Girona, el club de la seva vida. El migcampista, que va debutar en el futbol professional amb els blanc-i-vermells, valora molt positivament la primera temporada del Girona a l’elit i demana calma i prudència de cara a la segona.
Què va ser el que més li va sorprendre del primer any del Girona a primera divisió?
Em va sorprendre molt tot, com a tothom, intentava mirar cada partit per la televisió i me’n feia creus que poguessin fer-ho tan bé. També és cert que coneixent l’entorn de dins, el sistema de joc i els jugadors, tampoc era casualitat que en els últims anys a segona A l’equip anés tan bé, i tot això es va plasmar també a primera. Ja anaven ben encarrilats, però el nivell ofert va ser espectacular, sobretot em va sorprendre l’evolució dels jugadors que venien de segona A, és increïble.
El curs passat fins i tot es va estar molt a prop de les posicions europees. Hauria de ser l’objectiu d’aquest any?
Crec que no, que encara s’ha de tocar de peus a terra. Primer s’hauria de consolidar la permanència i després ja es veuria si tens una altra vegada l’oportunitat de mirar cap amunt. L’any passat hi va haver possibilitats, però no deixa de ser una fita molt complicada.
De moment el Girona no ha fet cap fitxatge nou, més enllà de Mojica i Muniesa. Encara queda un mes per al final del mercat, però l’inici de lliga s’acosta...
Sí, però segur que en Quique Cárcel ho té tot més que controlat i fitxarà les peces que hagi de fitxar.
Creu que falten gaires retocs a la plantilla? No sé si ha vist els amistosos.
No he pogut veure els partits perquè normalment van coincidir que nosaltres també jugàvem. Aquí no puc veure gaire cosa i només vaig veure el resum del partit contra els australians. També és cert que les pretemporades s’allunyen una mica de la realitat, per bé i per mal, ja que no és gaire fiable ni guanyar per 6-0 ni perdre per 3-0. El Girona té la base feta, tenen molta confiança i crec que seguirà tot en la mateixa línia. Potser amb 4 o 5 retocs queda una gran plantilla.
Pel que fa a vostè, jugarà per segon any seguit a l’UCAM Múrcia (2a B). L’objectiu és tornar a intentar l’ascens, no?
Sí, tot i que es vol anar amb més calma que no pas l’any passat, ja que en baixar de segona A es volia pujar tant sí com no i la segona B és complicada. Tot i així, aquí en el fons tothom sap que l’objectiu és el mateix.
Deu tenir ganes de tornar a segona A, categoria que va tastar amb el Girona. El seu millor record al club?
Sí, va ser inoblidable. M’encantaria tornar a segona A i ara ho tornarem a provar, a veure si és possible.
Aleshores, amb escasses oportunitats en el primer equip, va haver de sortir cedit per no perdre el rodatge. Una etapa important en la seva carrera esportiva.
Sí, vaig estar tres anys cedit i també vaig enganxar una època molt bona del Girona, així que era molt complicat fer-se un lloc en el primer equip. Qui sap si en una altra època hagués estat diferent, però la situació era aquesta i em va anar molt bé sortir cedit per continuar creixent. I arribats a aquest punt potser també va ser bo desvincular-me, perquè he pogut obrir una mica més el mercat.
Tot i així suposo que un dels seus somnis deu ser tornar al Girona un dia o altre.
Seria l’hòstia. És molt complicat, però i tant que hi penso.
La convocatòria d’Albert Vivancos
1. Un porter.
René Román.
2. Un defensa.
Juanpe.
3. Un migcampista.
Pere Pons.
4. Un davanter.
Jaime Mata.
5. Un entrenador.
Rubi.
6. Un president.
Delfí Geli.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
L’ascens contra el Ceuta.
8. El millor record a l’estadi.
El primer partit que vaig jugar-hi en una pretemporada amb Ricardo Rodríguez d’entrenador i contra el Nàstic. Vaig ser titular i em va fer molta il·lusió.
9. El pitjor malson.
El dia del Múrcia vaig patir molt però va acabar bé, així que dic el partit contra el Lugo.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
En Pere Pons.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Ara crec que ja té una capacitat adequada, però com a màxim 20.000.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà essent un somni impossible?
Sí, a poc a poc van posant les pedretes per fer-la realitat.
14. Li agrada la nova samarreta?
Sí, molt.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Per la gent sobretot d’aquí crec que estaria molt bé.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Són entrenadors diferents i el temps dirà, però crec que l’Eusebio és un entrenador top i que sabrà treure molt de rendiment als jugadors, implementant els seus matisos concrets al sistema. El futbol continua i crec que anirà bé, que podem estar davant una altra molt bona època del Girona.
17. Expliqui’ns una anècdota.
En un dia de doble sessió de pretemporada em vaig adormir en la migdiada i vaig arribar que ja eren al camp. Em vaig canviar en 20 segons i vaig entrar al terreny de joc ben espantat, així que només entrar vaig dir una excusa, que estava amb el fisioterapeuta em sembla, i el més bo és que ningú m’havia preguntat ni s’havia adonat que havia fet tard. Em vaig delatar jo sol.
18. El moment més important de la història del club?
L’ascens a primera.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,1 novembre 2024