2a divisió FEF

El moment idoni per assaltar el tron del bronze

El camí s’aplana. L’ascens de l’Elx i el Mallorca, dues superpotències, deixa una lliga molt oberta amb un grapat de candidats a la promoció

No hi ha hagut ni ascensos frustrats ni descensos rellevants des de la segona A. El grup tercer de segona divisió B s’ha completat per sota, amb la qual cosa molts dels equips que estan fent inversions potents per assolir la glòria (econòmica i esportiva) de la segona A tenen una gran oportunitat aquest any. Demà comença el camí.

Aquest gruix d’equips que fa temporades que lluiten per fer un equip competitiu van respirar quan van veure l’ascens del Mallorca i de l’Elx, per bé que el regust no va ser del tot bo perquè el Vila-real B, un altre equip recurrent a les travesses dels quatre primers, es va quedar a les portes. Des de la segona A, a més, arriba un Barça B sense les pretensions d’anys anteriors i concentrat a formar un grup de jugadors que venen de la divisió d’honor juvenil, un fet que, sens dubte, li resta potencial.

Per dalt i per baix

A més, hi ha hagut una baixada de prestacions d’equips com ara el Badalona, que amb l’embolic en la planificació que ha tingut es fa difícil pensar que pugui ser un candidat, o l’Ontinyent, a qui han desaparegut els principals inversors. Tot fa pensar que els equips del milió i mig d’euros (com a mínim) –Alcoià, Hèrcules, Sabadell, Atlètic Balears, Lleida, Vila-real B, València Mestalla o fins i tot Cornellà– estan al davant de l’ocasió desitjada: complir l’objectiu d’estar entre els quatre primers. Els arlequinats donen continuïtat a un projecte marca Seligrat que sovint ha estat garantia d’arribar a la promoció d’ascens, mentre que els blaus i els verds han fet gala del seu coneixement als despatxos per moure’s prou bé en el mercat d’estiu.

La lliga, però, sempre deixa sorpreses i sovint algun candidat cau sense frens inexplicablement. També algun de petit aconsegueix col·locar-se entre els de dalt. El cartell de revelació el persegueix l’Olot, que continua amb bona part de la plantilla del curs passat i la confiança plena en l’entrenador Raúl Garrido, fermament identificat.

Els filials sempre són una incògnita abans de començar el curs: el Barça és l’equip amb més qualitat de tota la competició, però la seva mitjana d’edat és de 19 anys. L’Espanyol té un equip amb jugadors que ja saben què és un descens a tercera divisió i ha apuntalat la plantilla amb jugadors de la base que van marxar, tot plegat amb una base que va arrasar a la tercera divisió la temporada passada. Per la seva banda, el Peralada té l’experiència de club del curs passat i un còctel de jugadors interessant i que pot explotar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)