La primera victòria del curs ha estat balsàmica per al Badalona, que a força de puntuar ha recuperat la normalitat. Els resultats estan tapant una transició maldestra en els despatxos, on el president, Miguel Ángel Sánchez, ha volgut deixar la seva solitud al capdavant del club i s’ha aliat amb José García Coe, president de Hummel a la península Ibèrica i inversor frustrat en diverses entitats del futbol català. Les maneres de fer de Coe han tingut conseqüències en un club amb un futur de difícil pronòstic: aviat s’escenificarà la conversió en SAE i, tot i el desig de l’empresari barceloní de convertir-se en amo i senyor d’un club de segona B, el mapa accionarial és del tot incert.

El modus operandi de Coe a Badalona ha estat calcat de les seves anteriors experiències a Sabadell i Gavà. I cap va acabar amb èxit. L’empresari s’erigeix en el salvador d’un club ofegat per una economia de guerra i per un buit esportiu. L’entitat escapulada era al juny un club amb una estructura amateur i desesperat per la falta de liquiditat a causa dels incompliments dels acords econòmics per part de l’Ajuntament. D’aquesta manera, va acordar en una assemblea de socis la conversió en SAE amb un problema afegit: marxava el tècnic Manolo González, que sostenia el dia a dia esportiu del club (fitxava i dirigia l’equip). A l’estiu, amb el president immers en un esforç titànic per mantenir l’entitat viva tot i les contínues dificultats, i amb una plantilla i un cos tècnic per fer, el Badalona es va abraçar a la figura de José García, que es va convertir en un assessor –segons reconeixen fonts del club– i en dos dies li va solucionar l’embolic.

El Badalona va fitxar un dels entrenadors més estimats de la seva història, Ramon Calderé, que alhora és ambaixador de la marca Hummel, escenificant el desembarcament dels homes de Coe: a la banqueta, als despatxos i al terreny de joc. Calderé dirigeix l’equip, Álex Redondo –amic personal de Coe i exdirector esportiu del Sant Andreu– és el secretari tècnic i Adri Ortiz, abans conegut com a Adri García (el fill de l’empresari) juga a la primera plantilla. I com no podia ser d’una altra manera, pel mig hi ha un representant: en aquest cas, Raúl Verdú, part activa en la confecció de la plantilla.