Bona consistència

La primera part no va ser gaire atractiva per a l’espectador, ja que ofensivament els dos equips van deixar ben pocs detalls a part d’algunes arribades a l’àrea que no van deixar sensació de perill. El que sí que va servir va ser per comprovar la solidesa defensiva del Peralada, que va fer un pas endavant respecte als últims partits, controlant molt bé les accions dels valencians per banda, un dels principals perills de l’Ontinyent. L’únic xut entre els tres pals dels dos equips va arribar ja en el 45’, en un remat d’Andzouana al ninot.

Partit obert

Després de la represa el guió del partit va canviar. Tot i que d’ocasions clares n’hi va haver poques, els dos equips van fer un pas endavant i van arribar amb una mica més de perill. Que el partit s’obrís va servir per comprovar una millora en el joc de combinació xampanyer.

La primera arribada perillosa la va protagonitzar l’Ontinyent, però va acabar en un no res i després va venir la resposta del Peralada, que sí que va fer posar l’ai al cor a l’afició local. Pau Miguélez, que acabava d’entrar al camp, va recollir la pilota a la frontal i ho va provar amb un bon xut que Craviotto va desviar amb una bona estirada. Va ser el primer avís d’un conjunt xampanyer que poc després va tenir l’ocasió més clara en una jugada embolicada que el porter local va resoldre dues vegades abans que el xut de Montes final s’escapés fregant el travesser. Eren els millors minuts del Peralada, que va fer un pas enrere quan l’ex-xampanyer Pablo Carbonell va estar a punt de marcar l’1-0 amb un potent xut des de la frontal que va obligar Suárez a fer la primera i única intervenció de mèrit per mantenir un 0-0 en el marcador que ja no es mouria fins al xiulet final.