El Peralada va rebre un cop moral en el partit d’ahir al camp de l’Espanyol B, i és que a part d’encadenar la segona derrota (3-1) els xampanyers van oferir una imatge pobra a diferència de partits anteriors. Per això, sense l’alegria del resultat ni l’esperança que les bones sensacions i el bon joc portin a la victòria en un pròxim partit, el Peralada comença a mostrar símptomes preocupants, i és que després de vuit jornades continua sense guanyar i els cinc punts són un balanç molt decebedor.

La realitat és que a la ciutat esportiva Dani Jarque l’Espanyol B va passar per sobre del Peralada i la victòria va ser més que merescuda. Des del primer minut els de David Gallego van estar molt més còmodes en el partit, tenint el control de la possessió i fent ballar la defensa del Peralada al seu gust. La primera ocasió només va tardar 5 minuts a arribar en una pujada per banda d’un Pedrosa hiperactiu, que va posar a prova Suárez amb un xut creuat. El lateral, juntament amb Ferran Burgué, Doncel i Campuzano, va ser un malson per a la defensa visitant, però els va faltar efectivitat de cara a porteria per deixar el partit encarrilat. A l’equador de la primera part els xampanyers van començar a treure’s la son de les orelles i van disposar de dues grans ocasions en un contraatac i en un córner, però primer Edu Frias es va avançar a Mario i després un defensa va treure el xut de Montes. Va ser un miratge, i és que en el 34’ el Peralada va acabar de demostrar que no estava ficat dins el partit en un córner que Lluís López va rematar a gol sense oposició. L’1-0 feia justícia i el 2-0, que va arribar abans de la mitja part per obra de Pedrosa, que va aprofitar un rebot per marcar a plaer, encara més.

En la segona part tampoc hi va haver reacció del Peralada tot i el canvi ofensiu de Rober Sierra per Soni. De fet, els xampanyers no van tenir cap ocasió clara abans que en el 60’ arribés el 0-3 en un penal comès per Suárez i transformat per Campuzano. El 3-1 de Soni en el 67’ va ser l’única alegria del Peralada, que va demanar un penal sobre Santi Bueno en el 84’ que hauria estat l’única esperança.