En un partit tan espès, avorrit i pla, costa trobar un jugador que cridi l’atenció per damunt de la resta. El rigor defensiu dels dos equips va eclipsar els atacs, que gairebé no van inquietar els porters. L’excepció va arribar en el tram final de l’enfrontament, en què un pal de cada equip, a més d’una intervenció divina de Bounou, amb l’ajuda de Ramalho, van desfer el perill en la pujada més accentuada d’emoció en tots els noranta minuts. Pel bàndol gironí la feina de Bernardo Espinosa en la posició de lliure va ser notable, com en tots els minuts del Girona en la lliga, i és que, juntament amb Bounou, és l’únic futbolista que ha jugat els 90 minuts de cada un dels dotze partits (1.080 minuts). El colombià va tornar a oferir un recital en el joc aeri eixugant un futbolista talentós en aquest aspecte com Guido Carrillo. El central del Girona va ser un dels homes que més pilotes va tocar i això diu molt del tipus de partit que els aficionats gironins van poder veure ahir. Un joc irregular, feixuc i sense la profunditat necessària per endur-se tres punts que l’haurien alçat en la classificació i li haurien permès arribar a la tercera aturada del campionat amb un marge de deu punts respecte al descens directe a segona A. Bernardo és talent i seguretat, lideratge, experiència i regularitat en la seva màxima expressió. El de Cali sap com amagar les seves mancances però potenciar a la perfecció les seves millors virtuts, i això és el que li ha permès convertir-se en un mariscal en l’eix de la defensa. Ja sigui amb Machín, com ara amb Eusebio Sacristán, Bernardo Espinosa perllonga les idees dels tècnics damunt el terreny de joc com un d’aquells futbolistes que exerceix de capità sense braçal. Durant el primer temps, la seguretat defensiva del colombià, ben secundada per Ramalho i Muniesa, van permetre a Bounou marxar als vestidors amb el blanc intacte de la seva vestimenta. En la segona part, la feina del central va ser major, i és que, el pas endavant en el tram final del Leganés i les imprecisions gironines van fer treballar l’engranatge defensiu dels de Montilivi. En el 71’, Bernardo va convertir-se en providencial refusant amb el cap el perill després d’una sortida en fals de Bounou, que acabaria convertint-se en un dels protagonistes al final amb una intervenció de mèrit que va aguantar el punt a favor de la casella blanc-i-vermella. L’internacional per Colòmbia poca cosa va fer per evitar que una centrada de Nyom en el 79’ acabés a l’altre costat del camp amb una rematada de Silva a la base del pal, tampoc va poder esmenar el perill en la darrera de Michael Santos. Allà, per sort, hi van arribar Ramalho i Bounou, per mantenir el marge positiu i confortable de set punts amb el descens, una posició en la qual continuarà el Leganés.