Com costa marcar

Tot i alguna pèrdua més que va posar l’ai al cor, el domini del Peralada va ser absolut després del gol. Arribant a l’àrea amb facilitat semblava que l’empat cauria més d’hora que tard, però sempre acabava apareixent Cristian per evitar el gol. Pau, amb un xut desviat per poc; Soni, amb un míssil des de la frontal que el porter va aturar com va poder, i Mario, amb un xut massa centrat, van tenir les més clares enmig d’una allau d’arribades a l’àrea. En el futbol qui perdona ho paga i el Peralada ho va estar a punt de fer, ja que el Mestalla va tenir dues ocasions molt clares per fer el segon. Una abans del descans en què Merentiel va rematar desviat i una altra després de la represa d’Àlex Blanco que Suárez, amb una doble intervenció molt bona, va salvar quan ja semblava venut.

L’ensurt va igualar les forces i el València Mestalla va fer un pas endavant en la segona part. Amb més dificultats i menys serenor, el Peralada va continuar buscant el gol de l’empat, tot i que les ocasions no van ser tan clares com les que havia tingut en la primera part i l’amenaça del Mestalla semblava cada vegada més gran. Tot i això, quan pitjor semblava que ho tenia el Peralada, va acabar arribant el gol de l’empat a còpia d’orgull i amor propi, com ja s’havia vist en altres partits. El gol va arribar en el 74’ i en una acció a la sortida d’un córner plena de rebots que Montes –ningú el guanya a l’hora d’apel·lar a l’orgull i l’amor propi– va acabar embocant des de l’àrea petita després d’una aturada de Cristian. L’empat no va satisfer el Peralada, que assumint riscos va anar a buscar la victòria i la va tenir a tocar amb bones ocasions de Pachón, Giorgi i Soni, però sobretot en l’última jugada del partit, quan Andzouana va rebre una centrada de Soni i, amb massa pausa, va xutar amb l’esquerra però va topar amb el travesser després que Cristian desviés la rematada.