El Peralada va tancar el 2018 amb un empat al camp de l’Alcoià que permet als xampanyers sortir del descens directe i situar-se en la setzena posició, la de play-out. El punt va ser el premi a la feina bruta que van fer els de l’Alt Empordà, i és que el partit no va ser gaire vistós i no hi va haver ocasions clares de dels dos equips gràcies a la bona feina de les defenses. La pitjor notícia va ser Soni. El camerunès, que va viatjar a última hora juntament amb Paik després d’anar convocat amb el Girona, havia de ser una de les alegries, però es va autoexpulsar en el 85’ amb una agressió que, per desgràcia, ja no sorprèn i que el podria tenir més d’un partit sancionat.

Futbolísticament el partit va tenir ben poca història. En la primera part el Peralada va basar el seu joc en l’ordre defensiu i a esperar alguna jugada aïllada de contraatac o a pilota aturada. La va acabar tenint, en una rematada de Santi Bueno que es va trobar Bañuz. A banda d’això el perill el va generar l’Alcoià, sobretot a pilota aturada, però Suárez gairebé no va haver d’intervenir en cap moment.

Els locals van sortir forts en la segona part i Óscar Díaz va tenir una bona ocasió, però des de llavors el domini va ser del Peralada, que liderat per una molt bona actuació de Paik va dominar el partit i va fer anar de corcoll la defensa de l’Alcoià. D’ocasions, però, no en va tenir pràcticament cap i els minuts es van anar consumint amb la incertesa que hi havia en el marcador com a principal, i gairebé única, emoció. En el tram final els locals van disposar d’un parell d’arribades i van arribar a demanar penal amb insistència en una ocasió per una empenta sobre Lino, però el 0-0 va ser definitiu..