Seydou Doumbia treu el cap per primera vegada des que és al Girona. El davanter ivorià, aterrat després d’una pobra campanya passada a l’Sporting Club de Portugal, no havia ofert encara en els quatre mesos que encadenava al club blanc-i-vermell res d’aquella versió que havia meravellat a Suïssa i Rússia no fa tant, però el futbol no s’atura i pot canviar d’un dia per a l’altre. Amb poques oportunitats, discutit en les darreres aparicions que havia tingut a Montilivi, centre dels murmuris de part del públic quan intervenia, el pessimisme envoltava la seva figura, i la situació s’entreveia difícil de revertir, però en una setmana ha fet passos per aconseguir-ho.

I és que, impulsat pel salvador gol al Wanda Metropolitano, diumenge, al Benito Villamarín, amb la confiança d’Eusebio, va fer una convincent actuació i va ser determinant en les dues dianes de l’equip; en la primera, d’Aleix García, i la segona, obra seva. “Va ser una llàstima perquè, amb la victòria, la celebració hauria estat magnífica, però no va poder ser i tocarà esforçar-se en els entrenaments per ser més forts”, va explicar ahir el davanter als mitjans oficials del club gironí.

El punta, en la retina del planeta futbol per les seves campanyes al Basilea –on va marcar 21 gols en la temporada 2016/17– i al CSKA de Moscou –on en el lustre que va jugar-hi va tenir un curs amb 33 dianes, el 2011/12–, aspira a acostar-se a aquell nivell. “Sempre es pot progressar, com ha dit l’entrenador, es tracta de treballar, de continuar evolucionant i de guanyar partits”, va indicar l’africà, que ha disputat 479 minuts, entre lliga i copa amb l’equip gironí, dels quals només ha coincidit 65 amb Stuani. “Crec que no és difícil que ens puguem entendre. Ell és un golejador, com jo, i per tant ens podem entendre perfectament. És cert que quan hi ha dos golejadors en un equip ocupar una posició atacant és més complicat”, va manifestar.