Impotència. Aquesta és la millor paraula per descriure la presència del Lleida Esportiu al tram final del partit contra l’Olot. Amb 0-1 es veia incapaç de generar prou ocasions per forçar un empat que, almenys, hauria endolcit el seu coix partit. Els de Raúl Garrido, que van sortir a fer el seu habitual joc sense cap mena de pànic escènic, van dominar el Lleida i van trobar-se amb el gol quan precisament pitjor ho estaven passant per les escomeses dels locals.

El domini dels garrotxins en el primer temps es va transformar en perill constant a partir de l’equador d’aquest període, mentre que els d’Oliva esperaven les seves ocasions al contraatac. El metrònom olotí va romandre inalterat fins al descans, igual que el marcador. No obstant això, va faltar ben poc perquè no es mogués l’electrònic. Al minut 43, en un contraatac vertiginós, Marc Mas va aconseguir marcar, però Cambronero González va anul·lar el gol per un dubtós fora de joc. El mateix Mas la va tornar a tenir a l’últim minut de la primera meitat amb una gran canonada que Pau Torres va desviar de manera providencial.

Després de la represa, el Lleida va intentar canviar el signe del partit i va avisar del seu perill amb un potent xut de Juanto, recollint una pilota aèria a la frontal. L’entrada de Pedro Martín i Xemi va donar pas als millors minuts del Lleida, que va buscar el gol amb dos remats seguits, de Dongou i Juanto, que la defensa vermella va treure sobre la línia de gol. En aquest context, Héctor Simón va agafar a tothom de sorpresa i va fer pujar el 0-1 al marcador. Els gironins s’haurien pogut anotar el 0-2 si Marc Mas hagués estat més resolutiu davant un lluït Pau Torres, el millor d’un Lleida que va voler insistir, però sense les idees clares de com revertir una situació adversa. Aquesta tendència s’està enquistant al Camp d’Esports i comença a preocupar.