Girona

A Montilivi torna a sortir creu

El Girona desaprofita l’avantatge que li dona el gol de Stuani (37’) en la primera part i es desfà en l’arrencada del segon temps

Els gironins allarguen la dinàmica negativa a casa i ja fa nou partits de lliga que no poden celebrar una victòria amb la seva afició

Els aficionats del Girona hauran de renovar la il·lusió amb el seu equip per la televisió perquè, una setmana més, la victòria local es va resistir a Montilivi. I ja són nou partits sense poder celebrar el triomf a casa. O dit d’una altra manera: els tres punts no es queden al feu blanc-i-vermell des del 27 d’octubre. Ha passat l’hivern, però a la gespa de Girona encara hi fa fred per als homes d’Eusebio, que veuen com una setmana rere l’altra els surt creu. Contra l’Athletic, els gironins van competir a un bon nivell en la primera part, es van avançar just abans de marxar al descans, però no van ser capaços de mantenir el preuat tresor de l’avantatge en el marcador. És cert que al davant hi tenien un dels equips més en forma de la lliga, però l’arrencada de la segona meitat –amb remuntada de l’Athletic en poc més de cinc minuts inclosa–, i tota la resta de partit va ser decebedora. Tocarà carregar piles de nou contra l’Atlético, a Madrid, on el Girona sí que hi ha jugat com si fos casa seva fins ara.

Tot i els quinze dies sense competir, el Girona que va sortir a la gespa de Montilivi va mantenir el fil argumental respecte de la bona imatge mostrada a Leganés. Els futbolistes d’Eusebio Sacristán van demostrar que el nou sistema de joc, el 4-1-4-1, està del tot interioritzat, i el perfeccionament del dibuix permet fer petits retocs i moviments amb el partit en joc, un fet que en els primers 45 minuts va aconseguir incomodar l’Athletic en el treball defensiu i sorprendre’l en l’ofensiu. Per a aquest duel, el tècnic de La Seca va escollir Muniesa per ocupar la posició de pivot defensiu, i el lloretenc, amb vocació defensiva però amb un gran criteri amb la pilota als peus, va funcionar a la perfecció. Al llarg de la primera part, la mutació en defensa es va traduir amb l’encaix de Pere Pons, que tant va actuar al mig del camp just al costat de Granell com fent uns passos enrere i donant suport a Muniesa quan calia més múscul. El desplegament defensiu va permetre passar sense grans ensurts el primer temps, i qui va tenir més feina va ser Ramalho, que va patir tant al darrere –Yuri i Córdoba el van exigir de valent– com en el moment de pujar a l’atac, on no va aconseguir posar amb encert les diverses centrades que va poder realitzar.

En atac, el Girona va voler sortir des del darrere i el cert és que ho va fer amb força criteri, però tampoc va posar el fre quan hi havia l’oportunitat de sortir al contraatac. En aquestes transicions, per exemple, Borja García va ser capaç de convertir un córner de l’Athletic en una ocasió clara de gol per als locals (17’). De nou Borja García, amb una passada de geni, va deixar sol Portu, que no va poder fer l’últim control davant d’Herrerín (36’), i Ramalho, en diverses centrades fallides des de la dreta, van madurar el gol. Curiosament, tot i la insistència per la dreta, la diana gironina va arribar per l’esquerra: Raúl García, que poc abans ja havia escalfat la cama amb un xut llunyà, va enviar una bona pilota a l’àrea, on Stuani la va despenjar per transformar l’1-0 i rubricar una bona primera part dels gironins (37’).

Un descans massa llarg

La bona feina de la primera part va quedar en no res en l’arrencada de la represa. Els gironins, apàtics en els primers instants de la segona part, van veure com en dues accions sense gaire elaboració de l’Athletic, el rival capgirava el resultat: en la primera, Williams va rematar amb facilitat una centrada des de l’esquerra (53’), i en la segona, Raúl García va guanyar la posició a Alcalá per fer pujar l’1-2 (59’). Més enllà del cop que suposava perdre l’avantatge en un girar d’ulls, el més preocupant va ser que fins al final el Girona va inquietar ben poc la porteria d’Herrerín. Les bandes, que havien tingut protagonisme en el primer temps, van quedar frenades, i Stuani, sol a davant, no en va poder rematar ni una. Només Granell amb una volea des de l’interior de l’àrea (76’) i una rematada fallida de Doumbia (85’) van fer pujar les revolucions d’un Montilivi que en la segona meitat també va mostrar-se més fred del que darrerament ha estat habitual.

L’Athletic es va saber protegir en defensa, i els canvis d’Eusebio –Roberts, el jugador més explosiu de la banqueta va entrar quan faltaven dos minuts– tampoc van generar cap efervescència. La setena derrota a Montilivi de la temporada allarga el malefici dels blanc-i-vermells davant de la seva gent. Amb el permís de la visita al Wanda, el repte de rebre l’Espanyol dissabte que ve ha de ser una motivació més per posar fi a aquesta ratxa negativa.

DUES MARXES

En la primera part, el Girona va fer mal amb la possessió i també al contraatac

AVANTATGE

Stuani, amb un cop de cap, va marcar l’1-0 i feia justícia just abans del descans

LA SEGONA PART

L’arrencada del segon temps va ser nefasta i l’Athletic va remuntar

A LA LONA

Les dues dianes van deixar molt tocat un Girona que no va saber inquietar el rival
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)