Girona

DIMAS DELGADO

EX FUTBOLISTA DEL NUMÀNCIA (2008-2011)

“És un tècnic que té molt clar el que vol dels seus equips”

“Amb nosaltres va acabar aconseguint que juguéssim al que ell volia: e

ns demanava tenir la pilota i dominar amb la possessió”

Tenia un tracte molt proper amb tots els jugadors de la plantilla, tant amb els que jugaven com amb els que no

Dimas Delgado (1983, Santa Coloma de Gramenet) és un dels futbolistes que ha passat per les mans de Juan Carlos Unzué, sent aquest primer entrenador, un càrrec que només ha exercit al Numància (2010/11) i al Celta (2017/18). El veterà migcampista, ara a les files del Bengaluru de la lliga de l’Índia, va coincidir amb el recentment nomenat tècnic del Girona a Sòria, una etapa que recorda a L’Esportiu.

El Numància feia un any que havia baixat a segona A quan va aterrar Unzué. Com recorda la seva arribada?
Tenia les idees molt clares. Al principi és clar, és com tot, quan vols instaurar una cosa nova sempre vol un temps i Juan Carlos, en aquest sentit, va insistir molt en el que volia, en la seva filosofia. És un home que té molt clar el que vol dels seus equips i amb nosaltres va acabar aconseguint que juguéssim al que ell volia i que tinguéssim una direcció. L’equip sabia on volia anar.
Quina és aquesta filosofia?
Fer jugar l’equip amb un estil semblant al que ell ha viscut molts anys, l’estil Barça, amb el 4-3-3: tenir la pilota, crear espais a partir d’ella i dominar amb possessions llargues. Al final, vam estar tot l’any en una zona tranquil·la, no vam poder lluitar per res important, però va ser un any positiu.
Va ser difícil, doncs, adaptar-se a aquest nou idioma futbolístic?
Sí. Nosaltres veníem de l’any amb Gonzalo [Arconada], que tenia unes altres idees, practicàvem un altre estil de futbol, i ens va costar un temps. Però l’equip va ser valent, va entendre el que l’entrenador volia transmetre i ho va aconseguir. Aquell any vam jugar bastant bé a futbol i vam plasmar al camp la idea que ell tenia.
A segona A és més difícil jugar així?
La segona divisió és molt igualada, és molt competitiva i no és fàcil jugar des del darrere, tenir la pilota i fer possessions llargues perquè al final els rivals són sempre equips físicament molt forts, que pressionen al davant, amb energia, que no deixen jugar i al final sempre costa. Però amb entrenament, temps, es va assimilant tot plegat, i es pot. Nosaltres vam fer-ho.
I en el tracte diari amb el jugador com és Unzué?
Ara té més experiència. Segurament a Vigo coses que va fer amb nosaltres que li van funcionar les va repetir, i d’altres que potser no li van anar tan bé les devia canviar. Amb nosaltres tenia un tracte molt proper amb tots els jugadors, amb tots, tant amb els que jugaven com amb els que no, tractava tothom igual i considero que, en aquest sentit, tots els integrants de la plantilla van tenir una experiència positiva. En general la gent va acabar contenta.
Com el veu ara a Girona?
Amb Eusebio d’entrenador ja han intentat una mica això. Tot i no aconseguir l’objectiu i mantenir-se, en molts trams de la lliga el Girona ha jugat bastant bé a futbol. Ha estat dels equips que sempre ha intentat proposar i com més jugadors que ja han treballat amb aquesta filosofia continuïn, molt més fàcil serà per a Juan Carlos aplicar les seves pautes, que tots les entenguin i tots vagin en la mateixa direcció. És la base de l’èxit, que tothom cregui en el que es treballa, en el que es fa. I a partir d’aquí si els resultats acompanyen, tot serà més senzill perquè tant els jugadors com el cos tècnic continuïn creient en les seves idees.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)