A primera, dels més modestos
2017/18 i 2018/19. El Girona es va salvar el curs del debut amb el tercer límit salarial més baix, però la temporada passada va baixar malgrat tenir gairebé 13 milions més per gastar que el Valladolid, que es va salvar
L’aterratge del Girona per primer cop a primera divisió es va traduir en un dels límits salarials més baixos de la categoria (31,14 milions), no podia ser de cap més altra manera. Però com que el futbol és una cosa i les matemàtiques en són una altra, l’equip de Montilivi es va salvar amb antelació i molta suficiència (desè) en un curs fora de tota lògica: el Getafe, que tenia el marge més baix de tots (28,9 milions), va acabar vuitè i, en canvi, dos dels tres equips que van perdre la categoria tenien un marge de maniobra important: el Màlaga era l’onzè amb més límit (53,6 milions) i el Deportivo, el tretzè (40,7). Andalusos i gallecs van acabar descendint amb el Las Palmas, que ja estava limitat amb el segon marge més baix (29,4).
El curs del descens
Dos dels tres equips amb el marge salarial més baix van acabar perdent la categoria: el Rayo Vallecano i l’Osca. Curiosament, es va acabar salvant el Valladolid, que era el que estava més limitat salarialment de tota la primera divisió (23,8 milions). El Girona va afrontar la segona temporada a l’elit com a quart equip amb menys marge (36,7 milions, una xifra que era 5,6 milions superior a la que va tenir el curs 2017/18), però no li va servir de res haver tingut gairebé 13 milions d’euros més per maniobrar que el Valladolid. Per dalt, Barça i Madrid tallen com sempre el bacallà i l’Atlético és el tercer, però molt lluny de blaugrana i blancs.
Publicat a
Notícies
Dissabte,11 maig 2024