Girona
BORJA GARCÍA
MIGCAMPISTA DEL GIRONA
“Evidentment, no pujar a primera seria un fracàs”
“No firmo la fase d’ascens perquè tenim plantilla per pujar directe”
“Ja hem tingut tres entrenadors i hem hagut de superar un munt de contratemps. No ha estat fàcil”
“L’equip està ara més convençut del que fa, potser també pels cops que hem rebut”
“És una benedicció per al Girona pel que fa a dins el camp i a fora”
Em sento en deute pel descens i lluitaré amb totes les forces per tornar l’equip a primera, que és on es mereix estar Teníem la salvació a la mà i el descens va ser massa dramàtic. Quan posava la tele, em costava molt veure partits de primera
No m’agrada ser revulsiu, però sabem que si no oferim el 100% ens tocarà veure molts partits des de la banqueta
Em mou la felicitat i a Girona soc feliç. Em sento molt valorat i intento retornar aquesta estima fent el millor que sé fer
El físic ja no és el d’abans i t’has de reinventar. Madures i saps que és el col·lectiu el que et porta l’èxit individual
Borja García Freire (Torremocha de Jarama, Madrid, 2-12-1990) és el cinquè futbolista del Girona amb més partits a la LFP. Diumenge va jugar el duel 166 i va superar Jose Martínez. Per sobre ja només hi té Jandro Castro (175), Àlex Granell (204), Pere Pons (210) i Migue González (222). I el cap de setmana, a banda d’entrar al top-5, va fer lluir tota la seva qualitat després de començar el partit, sorprenentment, des de la banqueta.
Va desencallar el partit contra el Fuenlabrada amb l’assistència de l’1-0 a Stuani i també va originar la jugada del 2-0. Amb poc més de mitja hora, va aparèixer en les accions més determinants. Satisfet?
Satisfet sobretot per la bona dinàmica del grup. Crec que era una victòria necessària. I la constatació que teníem equip per fer el que estem fent en els últims partits. Que em toqués a mi ajudar a desencallar-lo, això és el que menys importa. Un altre dia serà un altre. El millor que té la plantilla és que té moltes variants i jugadors de molta qualitat. En qualsevol moment pot sortir la màgia de qualsevol.
Li agrada la paraula revulsiu o directament no li agrada ser suplent?
No m’agrada ser revulsiu. Però en aquesta plantilla hi ha molta competència i sabem que si no oferim el 100% ens tocarà veure molts partits des de la banqueta.
Quan va saltar a la gespa, la grada de sobte es va animar i va celebrar la seva entrada gairebé com un gol. Ho va notar?
Sempre he tingut la sensació d’estima de la gent. Els estic molt agraït. No crec que hi hagi millor lloc per estar que el Girona i intento retornar-los aquesta estima fent el millor que sé fer.
Havent perdut sis partits, estan a dos punts dels llocs d’ascens directe. És sorprenent?
És cert que hem perdut massa partits, molts més dels que es podia esperar per part de la gent externa al club i també pels que som a dins. Tots sabem quin és el nostre objectiu i el projecte que s’ha fet. Però per la gent que venim de primera, és difícil adaptar-se a la segona. Al final, hem trobat aquesta humilitat i saber estar. Sabem que en aquesta categoria, cada partit s’ha de lluitar com si fos l’últim.
Per pressupost haurien d’estar on està el Cadis?
Ser la plantilla amb més pressupost no implica que hagis de destacar-te com ho ha fet el Cadis. Ni tan sols acabar pujant. Per assolir l’objectiu cal competir, lluitar i treballar. L’inici no ha estat fàcil. Ja hem tingut tres entrenadors i també un munt de contratemps. Però els estem superant i tots som conscients del camí que hem de seguir.
Què està fent l’equip amb Martí que no feia amb Unzué?
Al final, també és una qüestió de dinàmiques. Unzué crec que va venir amb molta humilitat, però va ser víctima dels resultats. Sempre és més fàcil fer fora un entrenador que els jugadors quan l’equip no se’n surt. S’hi ha d’afegir que no vam tenir sort i hi va haver algunes baixes importants. Ara és cert que l’equip és més sòlid i està més convençut del que fa, possiblement també a causa dels cops que hem rebut. És important allargar aquesta dinàmica, començant per dissabte a Saragossa.
Tot i que l’equip ha guanyat en solidesa (dos gols rebuts en els cinc últims partits), l’actiu principal d’aquesta plantilla és el talent ofensiu.
Tots sabem la qualitat ofensiva d’aquest equip i el desequilibri que tenen molts jugadors a dalt. En l’aspecte ofensiu, crec que encara hem de treure molt més rèdit d’aquesta plantilla.
Gallar, Samu Saiz, Jozabed, Jairo, Diamanka, vostè… Fins i tot hi ha jugat Marc Gual. Hi ha un excés de mitges puntes?
La competència ens ha de fer més forts. Farà que cada futbolista que tingui l’oportunitat de jugar hagi de donar el 100%. Jo estic encantat enmig de tant de talent. I no és només qualitat esportiva, sinó també humana.
A Samu li agrada jugar centrat, però és també la seva millor posició. Difícil d’encaixar?
Al final és el mister qui haurà de trobar les solucions. Si cada jugador dona el 100%, el problema serà de l’entrenador a l’hora de fer la tria. El que és clar és que tots els jugadors de la plantilla volem jugar i fer-ho en la posició on estem més còmodes.
El Cadis s’ha disparat. El veu en una altra òrbita?
Que té una distància folgada és un fet. Però al final, la competició no dona treva i tots passarem per mals moments. Ells també, tot i que tenen el benefici d’aquesta renda. De tota manera, la nostra feina no és preocupar-nos ni del Cadis ni de cap altre equip que no sigui el Girona.
Cinc punts separen el segon de l’onzè. Serà la tònica fins a final de temporada?
Això és la segona. Nosaltres fa cinc partits que no perdem i sabem que només amb un dia dolent n’hi ha prou per caure dels llocs de play-off. Per això és tan important allargar la dinàmica i agafar una mica de coixí. Però això serà molt llarg.
Firma ara jugar la fase d’ascens?
No. Sempre s’ha de pensar en els objectius més alts i el Girona té plantilla per pujar directe. Ara som on som, però treballem per millorar, escalar posicions i acabar entre els dos primers.
L’objectiu únic és pujar a primera. Ho va dir Cárcel. Ho va dir Unzué. Ho va dir Geli. Ho van dir els nous fitxatges. És una pressió afegida o una realitat?
Al final, encara que no t’ho diguin, quan vas veient la plantilla que s’està configurant, veus que tens el pressupost més alt i que vens de primera... és evident que la pressió hi és i que el cartell de favorit el portaràs sempre a sobre. El mal inici no va ser per un excés de pressió, sinó perquè el període d’adaptació es va allargar massa. Ara tothom sap on està.
No pujar seria un fracàs?
Evidentment. No pujar a primera seria un fracàs.
Quan veu el Deportivo o el Màlaga, hipotecats i amb problemes en la zona baixa, hi visualitza el Girona en cas que no assoleixi l’ascens?
Si et dic la veritat, no crec que cap jugador de la plantilla estigui pensant en la temporada vinent ni en què pot passar si no es puja. Pensem en el present i veiem que ara estem en una situació estable. L’únic que tenim al cap és el partit a Saragossa.
Fa tres anys que té Stuani de company. 20 gols el curs del debut. 19 el del descens. Ara ja n’ha fet 12. És el millor golejador amb qui ha compartit mai vestidor?
Evidentment. És el millor golejador, i de molt, i espero que aquesta xifra la multipliqui. És una benedicció tenir-lo a la plantilla. Aprenem molt d’ell, no només pel que ens ensenya a la gespa amb la seva qualitat i humilitat, sinó per com ens ajuda cada dia. És un exemple per a tots.
Per a Stuani, tenir Borja és una garantia. L’altre dia en la passada de l’1-0 gairebé ni es miren. És perquè es coneixen de fa temps, o simplement perquè el talent sempre s’entén?
És la tercera temporada. Congeniem bastant bé i no només dins el camp. També fora. I això és important i ajuda molt. Sempre dic que en el futbol, l’art més difícil és el gol i aquesta és la seva gran virtut.
EL CURS PASSAT
Possiblement vostè va ser un dels futbolistes a qui més li va afectar el descens. És veritat?
A qualsevol jugador li va afectar molt perdre la primera divisió. Molts que eren d’aquí i que sentien aquests colors. Jo també, perquè em sento molt identificat amb aquest club. És on més temps he passat i conec tothom aquí, començant per la gent de les oficines. O Quique [Cárcel], que és com el meu pare esportiu. I el descens no només m’afectava a mi, sinó a tota la família del Girona, alguns dels quals ja no són aquí. En certa manera, te’n sents responsable.
Ha entrat en el ‘top-5’ de jugadors del Girona amb més partits a la LFP. Què l’atreu més del club de Montilivi?
Al final, el que em mou és la felicitat. I aquí soc feliç, em sento molt valorat per tothom i noto l’afecte de la gent. Quan vas complint anys, és el que més valores. Em sento en deute pel descens i lluitaré amb totes les forces per tornar l’equip a primera, que és on es mereix estar.
Què ha canviat del Borja que va arribar a Montilivi?
La maduresa segur que és un punt molt important. També el sacrifici pel grup, mirar pels meus companys... Sempre havia estat una mica especial en els entrenaments i força gandul. Però van passant els anys i veus que t’has de reinventar. El físic ja no és el d’abans, madures i saps que és el col·lectiu el que et portarà a l’èxit individual. T’adones que necessites els companys...
Va deixar de veure partits de primera. Ja els pot veure?
A les coses bones, t’hi acostumes ràpidament. Vam viure dos cursos a primera i no acabes de digerir el descens, i encara menys de la manera com va ser. Perquè ho teníem a la nostra ma. Va ser massa dramàtic. I és cert que quan posava la tele, em costava molt veure partits de primera divisió.
Però tampoc no volia veure partits de segona…
Perquè no era conscient d’on estava. Ara ja ha canviat. Ja som conscients d’on som. Que la primera ja no és la nostra categoria i que els partits de segona els veiem ja amb sentiment de pertinença. A la televisió, però sobretot a la gespa. Ens hi hem posat. És on més partits hem jugat la majoria dels jugadors que estem en aquesta plantilla. Sabem com n’és, de dura, la categoria, i com d’exigent és l’ascens.
Eusebio va dir: “Pensàvem que la permanència cauria pel seu propi pes en comptes d’anar-la a buscar.” Ho comparteix?
No m’agrada gaire recordar la temporada passada perquè qualsevol equip que lluita per no baixar firmaria estar on estàvem nosaltres a deu partits del final de lliga. I no vam ser capaços. La vida ens va posar en una situació complicada i ara tenim una responsabilitat molt gran.
Segur que va poder sortir a l’estiu. Per què no ho va fer?
Després d’un descens, et replanteges moltes coses. Quan baixes, et creus que la primera divisió continua essent la teva categoria. Però després reflexiones i saps que no hi ha lloc on pots estar més feliç. Volia seguir compartint moments amb gent amb la qual fa molts anys que estem junts, i hi ha un moment en què la felicitat acaba decantant la balança.
A l’hivern, no cal patir perquè Borja García se’n vagi?
No. No s’ha de patir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,2 maig 2024